Comunicació expandida (post en construcció)
(Post en construcció)
Sushi de taurò?
Pel que fa a la convocatòria de mossos d’esquadra, "l’any passat 11.983 aspirants van optar a una de les 800 places de la darrera convocatòria. Aquesta va ser la xifra més elevada de sol·licituds que ha registrat mai el cos de policia català"(15). El percentatge d’aspirants que van passar l’oposició va ser inferior al 6.7%.
Referent a la policía local, el portal informatiu presència.cat donava el passat 27 de desembre de 2010 la xifra de "60 aspirants per cada plaça de policia que es convoca es la mitjana en les darreres convocatòries"(14). Això és una mica menys de l’1.67% de possibilitats.
Pel que fa a les opocicions a mossos d’esquadra, per la convocatòria de 2011 esperem menys oferta de places i molta més demanada, és a dir, aspirants. Especulant amb una ràtio del 5% podem estimar que a priori, dels meus 60 alumnes d’un curs normal de psicotècnics, personalitat i entrevista personal passaran la prova 3 i no la passaran 57.
La bona notícia és que una gran part dels aspirants són descartats a les proves de personalitat i entrevista personal. Que qué te de bo això? Doncs que nosaltres prepararem aquestes proves millor que la majoria de gent això ens dona un gran aventatge. I quan més difícil sigui la prova, més aventatge.
Abans m’agradava dir que per assolir el nostre èxit haviem de ser gossos de presa o taurons. Ara us dic que hem d’esmorzar gossos de presa, hem de sopar sushi de taurò.
No podem obviar que la inmensa majoria dels aspirants a oposicions no superen les proves. Una bona parts d’aquests ho tornaran a intentar i novament la majoria no superaran les proves. El que està clar és que tothom necessita treballar i que la inmensa majoria de nosaltres canviarà de feina varies vegades a la vida. Això suposa fer, de vegades, tests psicotècnics i proves de personalitat, i pràcticament sempre, entrevistes personals on es decidirà el nostre futur. Necessitarem formació, motivació i determinació, la benzina que ens portarà a assolir les nostres metes. Si el diagrama anterior (el del 5%) t’ha desanimat, és que t’has visualitzat com un ninot negre. Comença a pensar ja que ets un dels blaus. Així van sortir els jugadors del Betis davant del millor equip del mon per guanyar-li 3 a 1.
Per acabar aquest preàmbul, deixa’m que et faci un favor eliminant del teu cap qualsevol temtació d’excusar-te o de caure en l’autocomplaença
Ara sí, passem a parlar de com hem de comunicar-nos.
Breu introducció a la comunicació
"La comunicació és l’intercanvi d’informació entre subjectes o objectes" (2). Aquesta informació anomenada "missatge" la dona un més emissor a un o més receptors. El missatge ha d’estar elaborat en un codi que coneixin ambdúes parts i es dona en un context determinat que en pot modificar el significat. Aquests cinc elements són imprescindibles per establir una comunicació, l’esquema visual bàsic de la mateixa és el següent:
En una entrevista de treball donem i rebem molta informació en molt poc temps (n’és l’objectiu i tant nosaltres com l’entrevistador mirarem de ser eficaços en aquesta feina). Una part d’aquesta informació és verbal-escrita: curriculum vitae, proves d’accés, etc; una altra part es verbal-oral: intercanvi de preguntes-respostes, explicacions, etc; però la gran majoria de la comunicació (9) es produirà fent servir un codi no verbal: caligrafía, modulació de la veu, aspecte físic, llenguatge corporal, etc.
La estètica de la paraula escrita
De vegades, la primera imatge que mostrarem de nosaltres mateixos serà un manuscrit. Molt abans del significat de les paraules la qualitat de la lletra, la utilització de marges, de paràgrafs,... en definitiva, tots els condicionants que fan la lectura més amable, ja estan parlant de nosaltres. Especialment si han de parlar malament. Som persones honestes, ordenades, netes, amb caràcter i així han de ser els nostres manuscrits.
Per cert, cada falta d’ortografía és una taca de ketchup al pit de la nostra millor camisa.
Un robot a les llums de les espelmes
Gener de 2011, Audi estrena en televisió "Robot", l’spot per llençar el seu nou model. L’anunci publicitari, creat pels alemanys DDB, ens explica com dues joguines, un petit robot de llauna i un cotxet, "senten" "enveja" i "tristor" davant d’un avançat androide i el nou A4-TDIe respectivament. El lema de la campanya és We all look up someone (tots admirem algú), i com a banda sonora sentim una versió del If I Only Had a Heart (Només que tingués un cor) la cancò que l’home de llauna interpretava a El Màgic d’Oz. (13)
El cap baix, les mans al cel, els ulls sense llum, el caminar lent d’un èsser empetitit, un pas enrera,...
Tots sabem llegir els sentiments d’aquesta joguina trencada... i tots sabem d’actors que tenen menys capacitat expressiva.
També reconeixem un sopar a la llum de les espelmes com un escenari romàntic. Una de les causes és que a les fosques les pupil.les es dilaten. Les pupil.les es dilaten per rebre més i millor informació (llum), ja sigui perquè estem a les fosques,en perill, o sexualment excitats. Y si cadascú té la percepció que l’altre està excitat o que l’interessem, es crea un cercle (viciòs o virtuòs, vosaltres mateixos) que propicia, si es donen altres circunstàncies, que aquella nit suqueu. Ara bé, tots coneixem la frustració d’haver deixat passar l’ocasió d’entrar a matar per inseguretat. Qué passa si, efectivament, la meva parella de taula no té realment interés per mi i tot es deu només a la foscor? Continuem estudiant, perque ja et dic jo que si et mira alternativament als llavis i als ulls,
juga amb el seu cabell
i amb la vora de la copa
i es mossega el llavi inferior...és el moment. Apropa una mica els teus llavis als seus y si no es retira... a fondu! I si et surt malament sempre podràs culpabilitzar aquell profe que una vegada va explicar... Ara pensa que, a més de saber "llegir" la cara i les expressions corporals, tens al teu abast dominar quins missatges emets. Tampoc caldrà que la teva futura parella sigui el Dr. Carl Lightman (4) per entendre el que no dius, només caldrà que sàpigues com dir el qué.
Avui (16) La Patricia Conde i el Miki Nadal han mantingut el següent diàleg:
P.C.-Miki, ¿Sabes qué estoy pensando?
M.N.-Patri, si yo supiera leer el pensamiento no estaría aquí perdiendo el tiempo ¡Estaría zumbándome pibones!
Sovint és més fàcil interpretar des de fora. Un dels indicis de que hi ha una connexió entre dues persones és la imitació.
Si ens trobem en una situació d’aquestes persones i la nostra parella ens està observant des de fora, probablement tindrem un problema. La imitació surgeix d’una manera expontània, però també podem impostar-la per propiciar la connexió.
I una connexió que s’expressa d’una manera molt evident és quan dues persones, alternativa i sistemàticament acaben les frases de l’altre:
-xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
-xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
-xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
-xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
-xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
Amb tot, veiem que, per estar segurs, hem de conjuntar diferents indicadors que reafirmen el diagnòstic. La lectura del llenguatge corporal no és sencilla i requereix formació i experiència. Penseu que determinats gestos poden ser adquirits i assimilats amb un significat diferent al que coneixem (3) o "tics" que poden donar "falsos positius".
del polvo a la feina
Potser a aquestes alçades, tot i que el tema de l’Ars amatoria(5) és atractiu per a tothom i t’ho passes bé, et preguntes quina relació té amb una entrevista de feina. Doncs una entrevista de feina, però també una negociació, una conferència, una classe, un regateig,... totes aquestes activitats requereixen de capacitat de seducció per portar-les a terme amb éxit. I seduïm comunicant-nos. Prova d’agudesa, estimat/ada coachee(10). Et presento una reflexió de Desmond Morris sobre el procés de selecció d’una parella estable.
..."hemos desarrollado estándares sociales de comportamiento, de personalidad, de atractivo sexual y de belleza cada vez más complejos, y no nos sentimos satisfechos a menos que nuestra pareja potencial sea capaz de superar una serie de pruebas tácitas. Y a medida que vamos avanzando en este proceso de evaluación ni siquiera somos conscientes de las preguntas que queríamos formular ni de las respuestas que esperábamos obtener, pero las reconocemos al oirlas y también distinguimos perfectamente esa sensación de desazón que nos embarga cuando no cumplen los requisitos mínimos que habíamos establecido para un posible compañero sexual." (11)
Per una empresa, l’entrevista és una trobada cara a cara amb qui podria ser el candidat idoni per una vacant que necessita cobrir. Es tracta de veure si tú tens les competències que cubreixen el perfil sol.licitat per la feina. És important esbrinar la personalitat, tot allò que no surt al curriculum (que , per una altra banda, ja ens diu que és un candidat excel.lent); els seus punts forts i febles davant els altres candidats.
Algunes consideracions prèvies, estimats alumnes: ser millor persona mola més que enganyar al polígraf.
I, a més, és més fàcil i comporta més beneficis per a tota la vida.
Fa uns mesos vaig llegir una entrevista a Richard Stallman, el gurú del software lliure. No he trobat la entrevista per referenciar-la, juraria que va sortir a el Periòdico de Catalunya, però no n’estic segur. Bé, al bó d’Stallman li preguntaven com, en un mon absolutament monitoritzat, podem mantenir la nostra privacitat. És a dir, un hacker, un policía, qualsevol amb suficient coneixements i accessos pot rastrejar la nostra vida. Tarjetes de crèdit, càmeres de seguretat, telèfons mòbils, navegació per Internet,... contínuament deixem indicis de la nostra activitat. Richard Stallman va donar una resposta senzilla i alhora certera. Deia, més o menys que no podem. No podem preservar la nostra privacitat. No si naveguem per Internet i fem servir mòbils. La única manera de no tenir por a que algú ens trobi alguna informació, és no tenir res que amagar. El que no deia, però es desprèn fàcilment de la seva resposta, és que el mon seria molt millor si ningú no hagués d’amagar res. Ok-ok, tots tenim vergonyes i petits secrets, però realment qui ha de tenir més por dels errors de seguretat son qui de veritat guarden VERGONYES. No parlo de la foto que et van fer en tanga ballant, tot passat de voltes, amb el teu cunyat que se sembla a l’Antonio Resines. No es tracta del video sexual que vas gravar abans de posar-te a dieta i sense depilar-te (entenc que l’acte sexual, per se, no és motiu de vergonya). Es tracta de crímens d’estat, d’estafes financeres amb els diners dels més desprotegits, de corrupcions d’alts vols. Ok, m’estic desviant del tema però disculpeu-me, perque fa escasament un mes que wikileaks ens ha ensenyat el cul dels nostres governs ( i sí, són culs sense depilar, i plens de grans).
Si la vostra veritat no encaixa amb el que es demana de vosaltres, no em demaneu que us ensenyi a mentir. A la llarga no serveix per a res. Si realment esteu convençuts de que voleu una feina però la vostra personalitat no s’adequa a ella com un guant, us ajudaré. Treballem junts per ser millors persones i per que el vostre perfil sigui el que el vostre entrevistador busca. Si t’agrada bé i si no... no sóc el teu home, no sóc el teu profe, no sóc el teu formador, no sóc el teu coach. La meva feina es basa en uns principis ètics irrenunciables. De fet, necessito fer aquesta declaració i deixar-ho tot ben clar per poder continuar amb la meva feina. Si t’has quedat, enhorabona. Si no, bona sort.
A una entrevista de feina, a més del Curriculum Vitae, el teu entrevistador avaluarà la teva indumentària, com et mous, els gestos, el to i la modulació de la veu, la relació que estableixes amb ell. És per això que hem de tenir cura del nostre llenguatge no verbal.
No em disfresso, em vesteixo d’allò que sóc
Ja hem vist que, com diu Joaquín Lorente “ser un buen comunicador, en teoría es lo más fácil del mundo: con diferencia de lo que a ti más te guste, para que te entiendan siempre debes ponerte al mismo nivel y sintonía de onda que tu interlocutor" (6)
Som policies, l’única cosa que ens separa d’estar exercint és que aquests que ens fan la entrevista sapiguen veure-ho, però nosaltres som policies. Actuem com policies, vestim com policies. El dia de la entrevista escollim roba còmoda i colors corporatius. Si volguessim un contracte per suplir el Roland Mc Donalds aniriem de paiassos, però com que som policies vestim amb els colors corporatius: camisa blau fosc. I, a més, anem dutxats, ens hem posat desodorant, portem perfum molt discret, la manicura feta, i anem ben pentitats, i no ens sentim incòmodes perque és la nostra manera habitual de mostrar-nos. (7) . A més, les dones, o no anem maquillades o portem un maquillatge molt discret. I no portem bisuteria. Per assolir aquest objectiu la norma bàsica és no fer canvis d’última hora. No et tallis el cabell un dia abans de l’entrevista ni estrenis roba. Ho preparem tot amb l’atenció que mereix i dos mesos abans ja sabem com anirem vestits i pentinats i, de tant en tant, fem simulacres. Estem convençuts de que, arribat el moment, no nomès no ens haurem de preocupar d’aquests detalls, ben al contrari ens ajudaran a donar tot all’o de bó que tenim per donar.
No perdre el tren
Hi ha gent especialista en arribar tard a les cites. És igual a l’hora que quedis, que desprès de pactar la trobada li diguis que li dones mitja hora de marge... arribarà tard sigui l’hora que sigui.
Qui més, qui menys ha perdut alguna vegada el tren. Vas confiat en agafar-lo a temps i... no arribem; per deu segons s’ens escapa. Hi ha gent especialista en perdre temps
una encaixada de mans
Si ets, com jo, del tipus de persones que et dona "grima" que et donin la mà fluixa o suada, sabràs com de difícil és remuntar la mala impresió que t’ha fet d’entrada el teu interlocutor. La encaixada de mans és un gest que dura (ha de durar) una fracció de segon i on transmetem seguretat i honestedat. Si és un punt feble vostre, practiqueu. Practiqueu. Practiqueu.
Les mans
Les mans, acompanyant el discurs, son "ilustradors"
Quan algú, en una reunió social es toca contínuament el rellotge és que vol marxar. O que està incòmode i vol marxar. El mateix passa si s’està tocant l’anell, pulseres, etc. Si tenim tendència a tocar contínuament els elements ornamentals que portem a les mans posem-hi remei. I no els sustiuiu per un bolígraf o les claus. Des de ja, no els feu servir, no us doneu l’oportunitat de semblar serviosos i/o angoixats.
No posis les mans a la butxaca. Algú que amaga les seves mans amaga també tot el que les mans diuen. Probablement ens està mentint.
Et pica la cara quan menteixes? Tranquil, és normal, ets un home.
Als homes ens pica la cara quan mentim. Ens pica la barbeta, ens pica el clatell...
Tot està a la cara
"Lo primero que se ve es la cara (17) (...) En la cara se encuentra la personalidad, o dicho de otro modo, cualquier parte del cuerpo depende de la cara (...) decimos en el lenguaje popular que la cara es el espejo del alma y decimos bien (...) La cara es la persona misma"
digues m’ho mirant-me als ulls
Hem de mirar als ulls quan parlem amb algú? Aquesta pregunta, quan es fa, planteja un problema. D’una banda, mirar els ulls és senyal de sinceritat: "digues m’ho mirant-me als ulls", diem quan ens volem assegurar de que ens diuen la veritat. Efectivament, costa molt mentir mirant als ulls i, de fet, evitat la connexió visual es considera un indici clar de mentir. D’una altra banda, la mirada directa és un desafiament. Els animals, quant més evolucionats, més difícilment suporten la mirada directa. Els micos (8) es fan enrera davant la connexió visual, excepte quan hi ets davant un mascle dominant i llavors, n’apareix l’agressivitat. Davant d’un gorila mascle dominant de 160 Kg. més val que baixem el cap. Davant d’un gorila depilat, acompanyat de la seva femella en una discoteca, també.
Tot i que a priori no sabem el que s’ha de fer, les directrius són molt clares:
Mirar als ulls a la persona que ens parla indica atenció, interés, respecte. Mirar als ulls a la persona que ens escolta intimida. Quan escoltem hem de mirar als ulls i quan parlem hem de fer connexions visuals que vagin des d’una fracció fins a un parell de segons amb el nostre interlocutor.
“El moviment ocular revela la tasca mental que s’està fent: creant una imatge (els seus ull es mouen a dalt i a la dreta); recordant una imatge (dalt i esquerra); creant sons (centre dreta); recordant sons (centre esquerra); revivint emocions (abaix esquerra); i parlant amb vostè mateix (abaix dreta)”
John Grinder, co-creador i pioner de la programació neurolingüistica (PNL) des del 1976 (1)
intenta no pensar en un elefant de color rosa
Seure és molt més que seure
Si es tracta del final d’una oposició a Mosso d’Esquadra no tindrem cap taula entre nosaltres i els nostres entrevistadors. La raó és que els nostres "anfitrions" han de poder observarnos sense cap impediment. No s’els pot passar per alt cap moviment nerviòs dels peus o les mans sota la taula. Si ets un home i creues una cama per sobre de l’altra, com que no som tan flexibles com les dones, la primera consequència és que el cul s’et mou cap endavant i les espatlles cap enrera. Sembla que estàs relaxat, sense prou interès pel teu interlocutor. Prova el contrari: enganxa el cul a la part posterior del seient i apropa les espatlles lleugerament cap el teu entrevistador. Acabes de donar un clar missatge d’atenció. Seu tranquil, sense posar en tensió el muscles del teu cos. Tenir una buena postura és fonamental per donar una bona impressió. En primer lloc hem de relaxar-nos: l’esquena amb la barbeta lleugerament aixecada i les espatlles enrere. La confiança es manifiesta con el contacto visual y un firme apretón de manos. Una mala postura, siempre va a reflejar un estado de ánimo de baja autoestima.
I no siguis groller
Com que no tenim res per amagar, donat que som un candidat excel.lent i no ens interessa amagar res no creuem els brassos davant el pit ni posem objectes tapant els nostres genitals, tot demostrant desconfiança.
El meu interlucutor es toca i fins i tot mira el seu rellotge. Efectivament, té pressa, difícilment estarà atent al que dic. Ja van dos cops que els seus peus xoquen amb els teus, i mira que tú estas ben recollidet... El paio no respecta les distàncies mínimes de seguretat, l’espai vital personal... No només fa servir aquests gestos grollers: posa les mans a la cintura, té caigudes les espatlles, no para de tocar-se la cara,...
La majoria d’aquests gestos es fan inconscientment, però l’interlocutor, inevitablement el que rebrà serà despreci i/o desconfiança.
La rèplica
A una entrevista de feina no podem sistemàticament acabar-li la frase a l’entrevistador. Ho podem fer una vegada o cap. El que sí que podem fer és assentir o negar, dubtar o mantenir confiança, mostrar interés... tot amb el nostre llenguatge corporal, si ho fem mentres parla l’altra persona, estem connectant mitjançant una rèplica no verbal.
Reafirma el teu compromís, més enllà d’haver aconseguit la feina
La entrevista está a punto de acabar bien
No acepte un no por respuesta (12)
L’entrevista esà a punt d’acabar malament
La fi de l’entrevista
Acomiada’t donant la mà i agraïnt el temps del teu entrevistador. Marxa amb tranquilitat. Només quan estiguis al teu cotxe, 5 kilòmetres lluny del lloc de l’entrevista, això s’haurà acabat. És el moment de cridar d’alegria o de ràbia.
1. http://www.webislam.com/?idt=12492
2.http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunicaci%C3%B3
3. Al cinema trobem un cas de lectura errònea del llenguatge corporal amb conseqüencies fatals a la película Memento, on un investigador d’assegurances determina la malaltia de Sammy Jankis exempta de qualsevol cobertura d’assegurança. Finalment es dona una de les claus de l’error de diagnòstic: “Su cerebro no respondía a los condicionantes pero no era un estafador y cuando ella le miraba a los ojos creía que volvería a ser la misma persona. Cuando yo le miré noté que me reconocía. Ahora sé que eso se finge. Si debes reconocer a alguien finges reconocerle. Lo simulas para que los médicos te feliciten. Disimulas para no parecer un bicho raro”
4. Personatge principal de la sèrie televisiva Lie to me, interpretat per Tim Roth. El Dr. Carl Lightman és expert en detecció d’enganys mitjançant l’estudi de les microexpressions i expressions facials, el llenguatge corporal i la modulació de la veu.
5. L’art d’estimar, llibre escrit per Ovidi on ensenya l’art de seduir.
6. Lorente, Joaquín, piensa, es gratis, Barcelona, 2009, Ed. Planeta, ISBN 978-84-672-3819-8.
7. És a dir, si no cumplim algun d’aquests requisits, a partir ara treballlem per que siguin part de la nostra personalitat.
8. Parlo per pròpia experiència. Tot i que es poden trobar moltes referències bibliogràfiques que recolzen l’argument de la mirada als micos, el que conec es deu al fet d’haver treballat gairebé dos anys amb micos de la espècie macaca fascicularis.
9. L’antropòleg Albert Mehrabian diu que un 38% de la comunicació ens arriba pel to de la veu i un 55% pel llenguatge corporal. Birdwhistell afirma que, en un encontre entre persones, el 65% de les informacions no venen de les paraules.
Thiel, Erhard, el lenguaje del cuerpo revela más que las palabras, Barcelona, 1993, Ed, Elfos, ISBN 84-87251-28-5
10. Coachee: veu anglesa amb la qual es designa la persona que rep un procés de Coaching. No és exactament un alumne, un client o un pacient.
11. Morris, Desmond, Masculino y femenino, claves de la sexualidad, Barcelona, 2ooo, Nuevas Ediciones de Bolsillo, S.L., Plaza y Jané Editores, S.A.
12. Arden, Paul, Usted puede ser lo bueno que quiera ser. El libro más vendido del mundo, de PAUL ARDEN, 2007, Barcelona, Phaidon Press Limited.
13. The Wizard of Oz, EE.UU. 1939, dirigida per Victor Fleming i produïda per Metro-Goldwyn-Mayer.
14. http://www.presencia.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/349885-mes-aspirants-que-mai-per-cobrir-places-de-policia-local.html
15. http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/01/26/20000-joves-inscrits-mossos-desquadra/461079.html
16. SLQH, programa de La Sexta, 28/0172011, 16h
17. Rojas, Enrique, 1990, Indicadores de la Madurez de la personalidad, conferència transcrita a Cuadernos empresa y humanismo nº23 ,Universidad de Navarra
1 comentario
Dàlia -