Blogia
la feina és teva

coaching

Indefensión inducida (o aprendida)

Excel·lent video que mostra en poc més de 4 minuts com es pot induïr manca de confiança. Imagineu què pot fer amb vosaltres unes condicions adverses cada dia durant anys. Imagineu tot el que podeu aconseguir només treient-vos de sobre l'etiqueta de perdedors, fracassats, inútils o inadaptats!

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

És la formació, idiota!

Si algú encara no té clar que com a societat vivim una situació crítica ja cal que s’ho faci mirar. I quan dic "crítica" vull dir (1) "crítica de debó". La inmensa majoria de nosaltres patim (bé directament, bé a través de qualsevol conegut o familiar) la pitjor crisi econòmica que hem conegut. I ja fa uns anys que dura. Tant que supera amb molt el temps de protecció social que ens ofereix allò que anomenàvem l’estat del benestar.

Trobareu cada dia, a totes hores, gurús que intenten dir alguna possible sortida a la situació que vivim. El catàleg de consells fàcilment  inclou idees com ara "millorar la productivitat per ser més competitius i donar una plusvàlua". En paraules de Bill Clinton al seu antecessor George H. W. Bush: "És la economía, idiota" (2).  I com s’aconsegueix tot això?

Amb formació.

No dic que amb més formació aconseguiràs tot el que vulgui, però sí que des de ja et dic que sense formació aconseguiràs ben poca cosa. I si l’estat es preocupa per formar-te, beneït sigui. I si no ho fa posa’t les piles i comença a treballar-te el teu futur. Decideix-ho tu, per a tu. Perquè, parafrasejant a Clinton: és la formació, idiota.

A totes i tots el meus guerrers: no us rendiu mai. Jo us saludo. Una abraçada. J

(1) crític: [fís] Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos.   http://www.enciclopedia.cat/

(2) http://es.wikipedia.org/wiki/Bill_Clinton

Gestió de l'estress i l'ansietat davant els exàmens

“En  moments d'ansietat, no intenteu pensar, doncs el vostre raonament es tornarà contra vosaltres;
és millor que intenteu fer les elevacions i flexions de braços que s'ensenyen ara a totes les escoles;
el resultat us sorprendrà. Així, el professor de filosofia us envia al de gimnàstica”

Alain (1868-1951) Filòsof i assaigista francés



Ese chute de adrenalina (i de franc)

És normal tenir nervis davant d'un exàmen. Ens hi juguem molt. És normal tenir un cert estress. L'estress en ajuda  a estar alerta davant d'un perill. L'adrenalina està preparada per activar al límit les teves reaccions. La motivació és el que ens ajudará a donar el 100%. No. La motivació en permetrà donar el 120%. És el que permet a un corredor de Marató que no està preparat acabar la cursa. Si en comptes de centrar-nos en la nostra motivació ho fem en els perills amb conseqüències nefastes llavors  ens bloquejem mentalment i inclús físicament (paràlisi, sequedat a la boca, marejos, diarrees, etc.)
L'ansietat és una trampa. No. L'ansietat és una bomba. No. L'ansietat és una bomba de raïm que ens ataca i ens destrossa per tot arreu i ens inhabilita per assolir els nostres objectius. Impedeix, per exemple, que un corredor ben preparat acabi una Marató.
Ja t'hauràs adonat que això és una guerra. La bona notícia és que si vols la guanyarem. Perquè coneixem els nostres límits, perquè coneixerem l'enemic i el tindrem localitzat (no busquis gaire lluny, el tens a dins del cap) i perquè et donaré les armes.

Descarrega l'article complet en pdf aquí

Vés preparant els calçotets de North Carolina

Dissabte, durant la classe de psicotècnics, personalitat i entrevista personal dels aspirants a mossos d'esquadra, incidint en allò que no em canso de repetir, que hem de posar de la nostra part tot el que ens pugui ajudar a superar les oposicions, us vaig parlar de la influència dels talismans.

Emilio Duró diu directament que "es imposible ponerte la corbata de la suerte y que la vida no te vaya mejor". Aneu al Minut 6’:30’’  (1)

Deixeu-me dir que no soc supersticiòs i que, ben al contrari, em tinc per racionalista, i que defenso sempre que els resultats són responsabilitat nostra i que venen com a conseqüència del treball. Potser per això, fa 6 anys em vaig desfer de la meva camiseta de follar seguro.

El que sé també és el poder de la suggestió i que la motivació és fonamental per assolir els nostres objectius. I tenim un estudi científic que corrobara aquesta idea.

L’estudi Keep Your Fingers Crossed! How Superstition Improves Performance(2) de Lysann Damisch, de la Universität zu Köln (Universitat de Colònia, Alemania) assegura que les supersticions, rebutjades sovint per la seva irracionalitat  augmenten l’autoconfiança i per tant, el rendiment.


"Superstitions are typically seen as inconsequential creations of irrational minds. Nevertheless, many people rely on superstitious thoughts and practices in their daily routines in order to gain good luck. To date, little is known about the consequences and potential benefits of such superstitions. The present research closes this gap by demonstrating performance benefits of superstitions and identifying their underlying psychological mechanisms. Specifically, Experiments 1 through 4 show that activating good-luck-related superstitions via a common saying or action (e.g., “break a leg,” keeping one’s fingers crossed) or a lucky charm improves subsequent performance in golfing, motor dexterity, memory, and anagram games. Furthermore, Experiments 3 and 4 demonstrate that these performance benefits are produced by changes in perceived self-efficacy. Activating a superstition boosts participants’ confidence in mastering upcoming tasks, which in turn improves performance. Finally, Experiment 4 shows that increased task persistence constitutes one means by which self-efficacy, enhanced by superstition, improves performance"


L’estudi, publicat a la revista Psicological Science. comença a gestar-se quan Lysann Damisch va observar les supersticions d’esportistes d’èxit i es va plantejar si dites supersticions jugaven un paper en l’èxit aconseguit.

"Michael Jordan portava els calçotets de la sort de la Universitat de North Carolina sota l’uniforme dels Chicago Bulls" diu Lysann Damisch. Tot i que nosaltres ho sabem perquè a la peli Space-Jam ho explica (aneu al minut 4’:45’’)Minut 4’:45’’

A l’estudi, Damisch va comprovar com els estudiants que pensaven que els seu amulet els hi donaria sort van fer millor les proves que aquells que no comptaven amb un recolzament supersticiòs que actúa disminuint la tensió que generen les situacions estressants.

En acabar la classe, "P" ens va ensenyar una modesta targeta que porta sempre a la cartera, un regal d'una amiga que conté la llegenda "tú puedes", i que li ha ajudat ja a superar diferents reptes.

I és que no paro d'aprendre de vosaltres, i per això tinc passió per la meva feina, ànims, queda molt poc!

1. La conferència de l’Emili Duró és un document imprescindible per a qualsevol que estigui involucrat en un procés vital que necessiti motivació. És a dir, tothom. Us farà molt de bé, us ajudarà i podreu ajudar, i molt, als vostres estimats. Son una hora i 50 minuts sense desperdici que començen aquí.

2. AA.VV (Lysann Damisch,Barbara Stoberock and Thomas Mussweiler), Keep Your Fingers Crossed! How Superstition Improves Performance, Department Psychologie, Universität zu Köln, 2010

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

Al Pacino Inches Speech

És cert que el mestre Pacino està una mica sobreactuat (o potser no, per la societat nord-americana, vés a saber) però aquest discurs s'ha d'escoltar. Si a més el "sentiu" esteu en el camí. Petons i abraçades. J

L'estrategia del Pokémon

La primera dificutat per resoldre qualsevol problema és no assumir que dit problema existeix. Dit d’una altra manera, la primera condició, el primer pas dins d'una estratègia per resoldre un problema és reconèixe’l. Quan parlem de personalitat sovint ens trobem amb una segona negació: la negació de les nostres capacitats, pensar que la nostra personalitat és estàtica, que som com som, que s’ens ha d’acceptar amb els nostres defectes i les nostres virtuts, o no acceptar-nos, però que en cap cas hem de canviar. Fins i tot hom dirà "soc així i no puc canviar". I això no és veritat.
La ex-novia del meu soci es va implantar silicona per canviar el seu perfil.

Tinc un amic que es va canviar el nom perquè no es sentia identificat amb "José Manuel".

La germana del meu primer "rotllo d'estiu" ara es diu Lars1.

Jo mateix vaig canviar de religió: de catòlic per imposició familiar i cultural a ateu convençut. També ho va fer, tot i que en un altre sentit, el meu admirat Woody Allen a la seva película Scoop:

"Yo me crié en la confesión israelita, pero al hacerme adulto me convertí al narcisismo".

Tinc un amic que va fer el servei militar amb mi. Era del Madrid. Després de prop de 25 anys, fa uns dies, gràcies a Facebook, ens vàrem retrobar. És del Barça. Increíble. Un crack.
De fet, la paraula clau aquí, el que ens ha de preocupar respecte la personalitat no és "canvi", és "evolució", és "millora". A través dels tests de personalitat podem detectar amb temps aquelles desviacions del perfil profesional que busquem i posar-hi remei. "Refinem-nos". Igual que entreneu per còrrer en un temps determinat, que milloreu la manera de vestir per causar millor impresió, que estudieu per tenir les capacitats,... treballem per eliminar aquell punt de massa nerviosisme o l’agresivitat que de tant en tant ens fa compor tar-nos incorrectament, millorar la relació amb els nostres pares o aprendre a conviu-re amb gent desagradable.

És possible i és necessari. No dic que sigui fàcil, requereix, bàsicament de voluntat, però un home (o una dona) bàsicament és voluntat. Ho farem amb tècniques de coaching en sessions individuals, personalitzades. I ens ensurtirem. I tant que sí. N’estic convençut.

1. Nom d'home. Abans era una alemana potent i ara deu ser un alemany potent.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres