Blogia
la feina és teva

tot desmuntant els tests de personalitat (post en construcció)

És veritat que, als tests de personalitat, no hi han respostes bones o dolentes si som honestos a l’hora de respondre. Dit d’una altra manera, les úniques respostes dolentes són les mentides.

El sistema per contestar és llegir una vegada atentament la pregunta, entendre-la, i contestar sincerament. I passar a la següent.

Treballar amb anterioritat ens servirà per saber si donem el perfil o si hen de dedicar un temps a "pulir-nos" per, arribat el moment, contestar sincerament i encaixar amb els paràmetres que es demanen de nosaltres.

PREGUNTES CONTROL

Serveixen per trencar-nos els esquemes i qualsevol estratègia a seguir que no sigui dir la veritat.

Sí No 151. M’agraden les películes de zombies.
Sí No 152. Tinc cotxe.
Sí No 153. Prefereixo les pizzes sense anxoves.
Sí No 154. M’agrada gratar-me el cul per sota el pijama 
Sí No 155. Ara mateix no sabria dir-te si és millor marca de càmeras Canon o Nikon.
Sí No 156. Els macarrons que més m’agraden son els de la meva mare .
Sí No 157. Quan vaig a una disco m’hi fixo en la gent.
Sí No 158. Sòc més de gossos que no pas de gats .
Sí No 159. Tinc un amic/amiga que és una mica raret/eta.
Sí No 160. Alguna vegada he desitjat carnalment al meu profe de psicotècnics.

SINCERITAT

"Ser sincer no és dir tot el que es pensa, és no dir mai el contrari del que es pensa" (2)

Un dels paràmetres que es mesuren en un test de personalitat és com de sincers som. Si del que es tracta és de conèixer com som, és evident que si mentim, tot el test deixa de tenir sentit. No ser sincers implica que es descartarà el test sencer. En el millor dels casos contestem mentides perquè estem insegurs, en el pitjor dels casos simplement la caràcterística més notable de la nostra personalitat és que som mentiders.

Les preguntes que determinaran la nostra sinceritat son bàsicament les que podem presentar-nos com infalibles. Normalment inclouen termes com ara "Sempre", "Mai", "tothom", o simplement no s’inclouen termes relativitzants, fent la frase categòrica. I ningú no és infalible. També es pot donar el cas de preguntes referents a una situació censurable però que qui més-qui-menys s’ha vist en el cas i a més, pel fet d’haver passat fa molt de temps, haver-la ja superat o que hagi sigut alguna cosa puntual no tingui més importància. Potser sí que hi ha algun tema davant el qual ens definim amb un "Mai" o "Sempre", però seran poques les vegades i en qualsevol cas, com ja hem dit, el que marca la interpretació de la nostra personalitat és un patró i  mai és una resposta aïllada.

Sí No 1. Sempre tinc la meva habitació endreçada.
Sí No 2. Mai m’he penedit d’el que he fet.
Sí No 3. Mai evito un problema independent del perill que n’impliqui.
Sí No 4. Quan és necessari algú que posi seny la gent sempre acudeix a mi  
Sí No 5. Tothom em respecta perquè miro de respectar tothom.
Sí No 6. Entenc que algú es pugui pixar al llit però ni jo ni la meva parella ho hem fet mai.
Sí No 7. Sempre puc no fer-ne cas de la gent presumptuosa i poca-solta.
Sí No 8. Tinc tanta energia que sempre estic ocupat.
Sí No 9. Alguna vegada m’ha torbat que la gent digui a la meva esquena coses desagradables de mi
Sí No 10. Alguna vegada he sigut molt injust amb un ésser estimat.

MADURESA


El primer i més important indici de maduresa és l’autoconeixement (5). "Conócete a ti mismo (...) significa que uno tiene sus características principales (físicas, psicológicas, sociales y culturales) cogidas, claras. Entonces uno, como consecuencia, sabe sus actitudes (sic) y sus limitaciones"(1) i no et demanes impossibles. És a dir, estàs a la "realitat personal". I difícilment serem madurs sense una bona comprensió del nostre entorn. Una persona madura està informada i té capacitat de crítica que comença per un mateix. Ja us he explicat a classe el senzill mètode d’ampliar el coneixement personal fent una enquesta entre el vostre entorn íntim. I també us he posat en alerta sobre com de dura pot ser la prova.

Un altre senyal és l’equilibri psicològic entre la vida intelectual i la emocional. Característiques de la persona madura són tenir un projecte personal (amor, treball i cultura) i una filosofia de vida. Tanmateix la naturalitat (no aparentar allò que hom no és), l’autocontrol i l’adequada temporalitat (assumir el passat, viure el present i tenir projectes), així com la responsabilitat (preveure les conseqüències de les decissions que es prenen i respondre a les obligacions i compromisos adquirits), són ítems que reconeixem en persones madures. I una persona madura té capacitat per conviure i per integrar-se en un equipo de treball i té sentit de l’humor. La capacitat d’expressar i controlar les emocions, el poder empatitzar, la generositat per amar, per repartir bens i perdons, però sobretot la generositat amb nosaltres mateixos i la capacitat de perdonar-nos, tot això forma part d’una personalitat madura emocionalment.

Sí No 11. Alguna vegada he pres drogues.
Sí No 12. Sovint em molesta haver d’anar a classes a escoltar un profe que normalment en sap menys que jo.
Sí No 13. Moltes vegades no aconsegueixo portar a terme projectes que em plantejo.
Sí No 14. De vegades perdo el control de les meves emocions.
Sí No 15. No necessito "guanyar" sempre les discussions tot i pensar que tinc la raó.
Sí No 16. La gent no em veu com realment sòc.
Sí No 17. Quequejo, ploro, tremolo, enrogeixo o empal.lideixo amb facilitat.
Sí No 18. Quan dono la meva paraula dono una gran garantia.
Sí No 19. Sòc capaç de riure de mi mateix, i de fet, ho faig.
Sí No 20. Quan em critiquen durament per quelcom que no he fet em sento culpable.

PARANOIA

La paranoia(3) és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri.

El pensament paranoic sol incloure creences persecutòries corresponents a un complot. Més recentment, l’ús clínic del terme s’ha emprat per a descriure deliris on la persona afectada creu que l’estan perseguint. Específicament, s’ha definit per contenir dos elements centrals:

1. L’individu creu que està sofrint, o sofrirà, algun dany.
2. L’individu creu que el perseguidor el vol danyar.

La paranoia sol estar associada amb malalties psicòtiques però també pot ser un efecte secundari de medicaments i drogues com la marihuana i especialment d’estimulants com la metamfetamina.

En l’ús menys restrictiu del terme, els deliris paranoides poden incloure la creença que hom està essent perseguit, enverinat o estimat a distància (sovint per un personatge mediàtic o persona important, un deliri conegut com erotomania o síndrome de Clerambault).

Altres deliris paranoides comuns inclouen la creença que hom té una malaltia o infecció parasitaria imaginàries; que hom té una missió especial o ha estat escollida per Déu; que a hom li han inserit o extirpat pensaments de la consciència; o que les seves accions estan controlades per una força externa.El paranòic es veu generalitzant o projectant pors i ansietats en el món exterior, particularment en la forma d’una organització centrada en ell. El síndrome s’aplica de la mateixa manera a gent convençuda de què hi ha complots contra seu.

Eeeh, buscar sempre la perfecció és un símptoma de paranoia.

Sí No 21. De tant en tant sento una por sobtada, sense poder-ne comprendre les raons
Sí No 22. De vegades, mirant-me en un mirall, m’entren dubtes sobre el que és la meva dreta o esquerra
Sí No 23. Sé que he sigut escollit per ser un lider.
Sí No 24. Tinc cura de no contagiar-me de la gent que està al meu voltant.
Sí No 25. Algunes vegades he fracassat en algun projecte perquè diferents persones s’han posat d’acord en tombar-me’l.
Sí No 26. Hagués tret millors notes si determinats professors no m’haguessisn tingut mania.
Sí No 27. Algunes vegades sento que actuo dirigit per una força exterior.
Sí No 28. Sovint penso que la majoria de la gent no s’adona de les diferents conspiracions que dia a dia mouen el mon.
Sí No 29. Tinc una relació d’amor amb un personatge públic que haig de portar en secret.
Sí No 30. Sento certa condescendència cap els que han d’evaluar-me, sent inferiors a mi.

Sí No 30. No puc donar el vis-i-plau a una feina fins que tot està perfecte.

SUBMISSIÓ

Acte jurídic mitjançant el qual hom renuncia al dret de demandar i d’ésser demandat davant el tribunal de la corresponent jurisdicció territorial, per a acatar la jurisdicció d’un altre tribunal. Subordinació a una jurisdicció determinada, renunciant al dret del propi domicili. Obediència, docilitat, de l’inferior envers el superior.(4)

Qualsevol seleccionador vol en el seu futur empleat un cert grau de submissió. Aquesta característica personal és especialment valorada en el cas de la policía, els bombers, els cossos militars, els esportistes i la majoria de matrimonis.

Fa poc us vaig fer cinc cèntims de l’experiment de Milgram.

Sí No 31. És més important la llibertat que cumplir les normes, siguin quines siguin.
Sí No 32. Si el meu cap (jefe) m’ordena alguna cosa gairebé sempre la faig perquè és la meva obligació.
Sí No 33. Quan sé que tinc raó intento imposar-la.
Sí No 34. A la feina el més important és tenir idees pròpies i prendre sovint la iniciativa.
Sí No 35. Evidentment, si tingués l’absoluta seguretat de que ningú no m’enxamparia, faria trampes quan jugués a un joc de taula.
Sí No 36. En la meva infància, adolescència i joventut vaig pertànyer a equips esportius
Sí No 37. M’és igual si el meu equip juga malament i guanya injustament, fins i tot fent trampes. L’important és que guanyi.
Sí No 38. Si fos policia, m’aprofitaria de la meva condició per tenir certs privilegis.
Sí No 39. M’agradaria ser d’aquest tipus de gent que sempre està vorejant la llei i, no se sap com, sempre s’en surt amb la seva.
Sí No 40. Algunes vegades el meu cap  (superior) o l’entrenador em “treu de les caselles” i no tinc més remei que contestar i deixar les coses clares.

SOCIABILITAT; Cualidad de sociable.

Sociable;  (Del lat. sociabĭlis).

1. adj. Naturalmente inclinado al trato y relación con las personas o que gusta de ello. (6)

La R.A.E. és molt concisa i nosaltres necessitem d’una explicació més amplia. La sociabilitat que estem buscant és la que té una persona educada en el respecte al altres i el gust per l’amistat, madura emocionalment. Compte, perquè fugim també de l’extrem oposat: el filàntrop, tonto de bó que és, un happyflower que pensa que tothom és bó i que amb amor tot s’arregla, un plasta de tio. El plasta, persona pesada que busca per necessitat contínuament als altres per reafirmar-se. Tots coneixem un plasta. Si imagineu un policia plasta us grinyolaran les dents. El que busquem és el contrari del que seria un sociòpata. Reconeixem als sociòpates (persones amb trastorn antisocial de la personalitat) per uns síntomes entre els quals hi ha "l’absència d’empatia i remordiments, també una visió de l’autoestima distorsionada, una constant recerca de noves sensacions (que poden arribar a extrems insòlits), la deshumanizació de la víctima o la manca de preocupació davant les conseqüències.

L’egocentrisme, la megalomania, la manca de responsabilidad, l’extroversió, l’excés d’hedonisme, alts nivells d’impulsivitat, o la motivació per experimentar sensacions de control i poder també són molt comuns. Aquests tipus de psicosi no es relaciona amb atacs de pànic o amb esquizofrènia"(7).

Sí No 41.M’avorriria haver d’estar en un lloc on hi hagués poca gent amb qui parlar
Sí No 52.Preferiria tenir un negoci propi i no compartir amb una altra persona
Sí No 59.Tinc característiques que fan de mi algú superior a la major part de la gent
Sí No 44.Sempre m’alegra formar part d’un grup gran, com una reunió en un ball
Sí No 61.Només assisteixo a reunions socials quan no em queda més remei
Sí No 80.Em costa bastant parlar o dirigir la paraula a un grup nombrós
Sí No 92.Algunes persones semblen ignorar-me o evitar-me, encara que no sé per què
Sí No 93.La gent em tracta menys raonablement del que mereixen les meves bones intencions
Sí No 49. La sensació de poder quan fas mal a algú és molt atractiva i adictiva.
Sí No 50.Sovint no em sento amb humor i prefereixo estar a soles

 

1. Rojas, Enrique, 1990, Indicadores de la Madurez de la personalidad, conferència transcrita a Cuadernos empresa y humanismo nº23 ,Universidad de Navarra

2. Frase atribuida a André Maurois (1885-1967), novelista i assaigista francès.

3. Basat en Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paranoia

4. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0211850&BATE=submissi%25C3%25B3

5. γνῶθι σεαυτόν, conèix-te a tu mateix, frase gravada al frontispici del temple de l’oracle de Delfos.

6. Diccionario R.A.E., Vigésima segunda edición

7. Traducció de Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_antisocial_de_la_personalidad

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres