Blogia
la feina és teva

La Revolució Francesa

Noves visións de la ciència, (Newton 1643-1727: “Tota teoria que vulgui explicar qualsevol fenomen físic s’ha de fonamentar en l’observació atenta dels fets per comparar-los desprès amb una sèrie d’experiments”) noves idees polítiques i econòmiques, (John Locke1632-1704: a) drets humans universals inalienables b) Estat garant dels drets ciutadans c) l’Estat fa lleis i les fa complir. Separació de poders; Montesquieu 1689-1755: separació dels poders legislatiu, executiu i judicial; Rousseau 1712-1778: El contracte social: la sobirania resideix en el poble; Adam Smith 1723-1790 pare del liberalisme econòmic (la riquesa d’un país es basa en el treball dels seus habitants i l’Estat no ha d’intervenir per regular preus ni treball) i la influència de la Il·lustració (idees difoses a través de l’Enciclopèdia. Els il·lustrats qüestionaven tot allò que no hagués passat pel filtre de la raó)   preparen el terreny perquè la profunda crisi econòmico-social de l’Antic Règim a l’últim terç del S. XVIII faci esclatar el fet polític que marca l’inici de l’edat contemporània al món occidental i a les zones de la seva influència:

La Revolució Francesa.

1783 neix EE.UU. quan els colons britànics d’Amèrica del Nord  aconsegueixen la independència de la Gran Bretanya, edificant el primer sistema polític liberal i democràtic, incorporant les noves idees revolucionàries.
França. Crisi generalitzada: males collites, empobriment de l’estat per la guerra contra Anglaterra, descontent de tots els estaments. 1789 Lluís XVI (1774-1793) és obligat a convocar els Estats Generals, en que intervenien els tres estaments; noblesa, clergat i tercer estat (representants dels no privilegiats) per recompondre la situació econòmica. El tercer estat volia incorporar idees il·lustrades als Estats Generals però els estaments privilegiats es van oposar.

El Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional i elabora la Constitució de 1791 amb el Jurament del Joc de Pilota (Jeu de Paume). La reacció del rei va ser enfrontar-s’hi amb les seves tropes, però va haver de cedir. L’assemblea Constituent va promulgar l’abolició del règim feudal i la Declaració dels Drets de l’home i el ciutadà. La revolució tenia molts enemics dins i fora les fronteres nacionals als quals no els interessava perdre els seus privilegis. El rei va propiciar una guerra de França contra Alemanya i Prússia pensant que, en perdre, es restabliria l’absolutisme. França va guanyar a Valmy i Lluís XVI és destituït acusat de contrarevolucionari. La Convenció, la nova Assemblea promoguda pels jacobins (radicals representants de la petita burgesia amb el recolzament dels sans culottes),

amb més força que els girondins (moderats representants de l’alta burgesia) instaura la República i condemna la família reial a la guillotina. La resta de monarquies europees van reaccionar tot atacant França. La Convenció, per fer front a les guerres i eliminar els antirevolucionaris (Robespierre va guillotinar els seus adversaris) va aplicar una dura política repressiva que es va anomenar Terror Revolucionari: la tensió s’accentua i creix la violència.
Etapa termidoriana, més moderada. A la nova Constitució de 1794 es concep la nació com una República dirigida per 5 membres: El Directori, sacsejat tant per part del que volien tornar a la monarquia com per la massa popular que encara reclamaven els drets no atorgats. Per fer front als perills, el Directori va buscar ajuda en els militars i donà consentiment a Napoleó Bonaparte per donar un cop d’estat i assolir el poder amb la Constitució de 1800 (Consolat).

El 1804 Napoleó es proclama emperador amb el suport d’una nova noblesa d’origen burgés. Napoleó conquerí (1807) quasi tota Europa tot i que va fracassar amb Anglaterra a qui va posar un bloqueig econòmic que no van respectar Rússia ni Portugal. Va envair el 1812 Rússia amb un exèrcit immens que va ser derrotat per l’estratègia de retirada deixant les terres arrasades i el clima. Napoleó va ser vençut pels aliats (Rússia, Regne Unit, Espanya, Portugal, Àustria i Suècia) a Leipzig i va ser desterrat fins la seva mort.
Les nacions guanyadores van restaurar les monarquies i els principis anteriors a la revolució francesa i Europa va ser remodelada segons el Congrés de Viena de 1815 al qual dites nacions van formar la Santa aliança, unió per fer front a possibles noves revolucions.

Catalunya i la França revolucionària.

L’exercit d’Espanya va entrar a la França revolucionària per Catalunya fins el Rosselló. Lluny de propiciar que aquesta terra tornés a ser catalana, Espanya va pactar amb França (1796) i quan aquests van entrar a Espanya per enfrontar-se a Portugal van travessar Catalunya on el poble es va aixecar contra les forces napoleòniques. Els francesos van intentar controlar militarment Catalunya, sent derrotats dues vegades a Lleida, al Bruc. Entre 1809 i 1811 els francesos desprès de dures batalles, van ocupar les ciutats més importants de Catalunya i van intentar annexionar-la a l’estat francès. La caiguda de Napoleó va fer que l’exèrcit francès es retirés de Catalunya l’any 1814.

La revolución Francesa 1

La Revolución Francesa 2

La Revolució Francesa 3

La Revolució Francesa 4

La Revolució Francesa 5

La Revolució Francesa 6

La Revolució Francesa 7

La Revolució Francesa 8

La Revolució Francesa 9

La Revolució Francesa 10

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres