Blogia
la feina és teva

ESPANYA: REPÚBLICA, DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, II REPÚBLICA I GUERRA CIVIL

Amadeu de Saboia abdicà al febrer de 1873, i el poble pren Madrid pels diputats republicans.

La República (1873-4), 1r. cop que l’elecció, tant del Cap d’Estat i del Cap de Govern era democràtica. El republicanisme estava dividit (unitaris i federals). És president Estanislau Figueras, home relativament feble, a qui donen suport els unitaris. Al juny, les Corts Constituents, que preparen una Constitució Republicana Federal, nomenen President a Pi i Margall (federal). Aixecament Cantonalista. Per tota Espanya regions, ciutats o comarques es declaren repúbliques o cantons i es rebel·len contra l’Estat amb gran violència.

Pi i Margall dimiteix. Li succeeix Nicolás Salmerón, qui encarrega a l’Exèrcit acabar amb la insurrecció. Els republicans federals es veuen desacreditats per l’aixecament cantonal. Dimiteix Salmerón i és nomenat President Emilio Castelar, unitari, qui aconsegueix el suport dels monàrquics contra els cantonalistes, els carlistes i els independentistes cubans. El 2 de gener de 1874, Castelar queda en minoria en les Corts, el que implicaria tornar a donar el govern als federals. Per a evitar-ho, Manuel Pavía, republicà unitari, dona un cop d’Estat i li ofereix la presidència a Castelar qui dimiteix per no governar ilegitimament. Francisco Serrano formà nou govern, dissol les Corts i governa amb el suport dels monàrquics, conservadors i republicans, nomenant-se President de la República.


Tercera Guerra Carlina i restauració de la Generalitat. Carles VII va cridar a la revolta (1872). El País Basc i Catalunya van sumar-se a la revolta (promesa de restitució dels Furs catalans i la Generalitat de Catalunya). Les tropes dels carlins van guanyar una gran part de la Catalunya interior. Restauració de les institucions constitucionals de Catalunya. President Rafael Tristany, seguit per Francesc Savalls. Catalunya recupera Impostos, Justícia, Municipis, Policia, Exèrcit, Ensenyament, Funcionaris, etc. La lluita continuà fins que a Madrid fou proclamat Rei d’Espanya Alfons XII (morí al 1885). La derogació dels Decrets de Nova Planta de Felip V i la restauració de la Generalitat de Catalunya es donava per acabada i es consolidava el període conegut per Restauració borbònica (1874-1931). Estabilitat institucional per l’alternança pactada de Cánovas (conservador) i Sagasta (lliberal), model liberal de l’Estat i incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. La Crisi del 98 i els inicis del s.XX. Pessimisme en perdre les colònies. Regeneracionisme: corrent que pretenia reformar Espanya i que proposava un acostament d’Espanya als models constitucionals europeus, especialment al francès. Inestabilitat política amb crítics altibaixos. Crisi del civilisme (1906), la Llei de Jurisdiccions: qualsevol atemptat contra l’Exèrcit o la Pàtria havia de ser jutjat per un tribunal militar. A Catalunya es creà la coalició Solidaritat Catalana.
La crisi del Pacte del Pardo. 1909, arran de la Setmana Tràgica, els liberals s’alien amb els partits d’esquerres i el govern Conservador dimiteix. Crisi múltiple de 1917 (Exèrcit, nacionalisme perifèric i obrerisme) provoca la descomposició del sistema. 1918-23: govern inestable (constants dimissions), nacionalisme perifèric creixent (reclamacions autonomistes) i el pistolerisme.



Dictadura de Primo de Rivera, qui s’alçà el 13/9/1923, inicialment amb una certa comprensió de l’Espanya rural i monàrquica i amb el suport de la burgesia industrial axí com el PSOE i la UGT (possibilitat d’entrar al joc parlamentari+desgast de la CNT). Oposició de nacionalisme perifèric, CNT i moviment universitari. Conseqüències: < conflictes social per la repressió i cert grau de prosperitat, grans millores en les infraestructures que acabaren endeutant la hisenda pública per no haver fet una reforma fiscal, continuïtat d’un mercat interior molt pobre per no haver fet cap reforma agrària, i una clara política repressiva antinacionalista. Primo de Rivera dimiteix en perdre el suport militar (28/01/1930).

Alfonso XIII (impopular per complice del dictador) fa un nou govern amb Berenguer (dictablanda). El Pacte de Sant Sebastià (els republicans de l’Estat s’alien per enderrocar la Monarquia i establir la República) falla. El 14 de Febrer de 1931, Berenguer dimiteix. Azaña president convoca eleccions municipals que guanyen els republicans. A Catalunya guanya ERC i torna de l’exili Francesc Macià qui es acollit com un heroi. El Rei s’exilia. 14 d’abril de 1931.

 

II República Espanyola (1931-39) amb govern provisional fruit del pacte de Sant Sebastià. Reptes: fer una democràcia, reivindicacions nacionalistes, reforma agrària, analfabetisme, desvincular Església-Estat, reivindicacions feministes, etc. Problemes: Anarquistes, anticlericalisme i la proclamació de la República Catalana (Francesc Macià). Les dretes arriben al govern desfent les reformes anteriors. Esclat de vagues generals, conflictes i la revolució d’Asturies. Els fets d’octubre: 6/10/34, Companys declara l’Estat Català en la República Federal Espanyola. L’exèrcit reprimeix la revolta. 7/10/34 Generalitat i Ajuntament es rendeixen i s’aboleix l’estatut i la Generalitat és suspesa. Bienni negre fins l’any 36, quan la tensió social i política obliga a convocar eleccions al de febrer de 1936 que van guanyar les esquerres tot restaurant les reformes i llibertats de la primera etapa. Les dretes, l’exèrcit i l’esglèsia van donar suport a un cop d’Estat que va fracassar, però que va provocar l’inici de la Guerra Civil. Catalitzadors: 12/7/36, José Castillo (PSOE+oficial de la Guàrdia d’Assalt) fou assassinat pels falangistes. En revenja, l’endemà, el líder conservador, Calvo Sotelo, va ser assassinat per la Guàrdia d’Assalt. 17/7/36 de juliol s’inicià la sublevació militar a Melilla la qual es va estendre per les illes Balears, Canàries (Franco), Sevilla i Pamplona.


 

La Guerra Civil Espanyola (GCE)

Reproducció a escala de la radicalització ideològica a Europa. Alemanya, Italia, Portugal i Marroc van ajudar els revoltats. La República va rebre ajuda de Mèxic, URSS i Brigades Internacionals. França i Anglaterra pacten la no intervenció, deixant el govern legítim de la república sense suport de les democràcies parlamentàries. Va ser un laboratori on experimentar armes i tàctiques (Gernika-1937)


Causes: Fracàs de la dictadura de Primo de Rivera i La República, desenvolupament industrial escàs i irregular, estat desastrós del camp, moviments autonomistes Basc i Català, i malestar de l’exèrcit arran les derrotes a Cuba i Marroc.



Operacions militars:

1r període:18-20/7 l’aixecament s’estén (oficicials militars, carlins, falangistes, Regulars marroquins i la societat catòlica i conservadora) contra la República (classes mitjanes urbanes i liberals, autonomistes i treballadors socialistes i anarquistes). Alemanya i Italia va enviar armes al govern de Burgos creat per Franco. Al novembre Franco arriba a Madrid i el govern de la República es trasllada a València.

2n període: fins 8/1937, organització de l’exèrcit Republicà que no aconsegueix recuperar l’ofensiva ni trencar el setge de Madrid.

3r periòde: El ban Nacional va guanyant batalles claus fins arribar a ocupar Barcelona. Franco es va negar a negociar amb el govern republicà de Negrin i finalment va guanyar la guerra després de guanyar finalment Madrid. Fi a l’abril de 1939.



Conseqüències: 500.000 morts, 400.000 exiliats, repressió, dictadura, crisi generalitzada.

 

 

 

 

 


La Segona República durant la Guerra Civil (1936-1939) 4 setembre de 1936, governa Largo Caballero amb els republicans. Revolució social. 17/05/1937 governa Juan Negrín amb política moderada. Març de 1939 rebel.lió contra el govern pel coronel Casado qui va intentar negociar la rendició dels republicans.


La Guerra Civil a Catalunya. Els anarquistes de la CNT-AIT van tenir un for paper per que el cop d’estat fracassés, a la revolta social, a l’impuls revolucionari (llei de colectivitzacions). Columnes de milicians formen l’exercit popular. Els fets de maig de 1937 (Generalitat-ERC-PSUC vs CNT-FAI-POUM) van ser una guerra civil dins la Guerra Civil.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres