Blogia
la feina és teva

l'Edat Mitjana

TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA

La fi de l’imperi Romà: L’imperi Romà d’Orient va sobreviure amb el nom d’imperi Bizantí fins caure davant els turcs l’any 1453.

A Occident, les invasions germàniques van acabar l’any 476 amb el feble imperi Romà, tot sustituint-lo per diferents regnes, els més importants dels quan vàren ser l’ostrogot, el visigot, el franc, l’anglès i el saxó. Regnes rurals i autàrquics que van barrejar la seva cultura amb la romana (cristianisme+llatí). Entre els S.VIII-IX es formen les llengues romàniques.


Els visigots es van mantenir, tot assumint l’estructura romana, fins caure el 711 a mans del musulmans.

L’Islam surgeix a Aràbia al S. VII. Mahoma ha de fugir a Medina el 622 (inici del calendari islàmic) i torna a la Meca el 630, des d’on es va estendre, mitjançant la jihad o guerra santa, la nova religió monoteísta, fins el 732 (Poitiers). L’Islam va ser una de les causes del procès de feudalització. Van introduir productes i cultius, tècniques de cultiu i regadiu, avenços científics,mèdics, filosòfics i tècnics, l’àlgebra, el número zero.


Alhora que a Europa es formaven els regnes germànics, els futurs regnes medievals, a la península aràbica neixía l’Islam, una nova civilització.

L’EDAT MITJANA A EUROPA

476>Alta edat mitjana<1000: ruralització, economia autosuficient, regnes germànics embrions dels regnes medievals.


Carlemany va tenir la voluntat de restablir l’imperi Romà occidental. Va ser coronat emperador l’any 800. Va sorgir l’escriptura minúscula carolingia. Va limitar el seu imperi amb “marques”. La marca hispanica va ser l’horígen dels comtats catalans.

S.IX feudalització a Europa. El feu era l’extensió de terres del senyor feudal de les quals en cedia l’usufructe a canvi d’unes rendes. El vasallatge era el contracte personal de fidelitat (homenatge+investidura) entre senyor i vasall.

La societat medieval

Dins el paper que va jugar l’esglèsia cal destacar els monestirs on els monjos pregaven i treballaven (ora et labora). Eren autosuficients i sovint la font més important de cultura i de dinamització econòmica.


El 90% de la població eren pagesos autosuficients i miserables.

L’economia i el comerç eren pràcticament inexistents.

Els regnes Hispànics i els àrabs a la peninsula Ibèrica

Els àrabs arriben a la P.I el 711, derroten els visigots i queden al territori convertintse en una gran potència independent política i religiosament. El 1002 mor Almanzor i Al-Andalus es fragmenta en regnes Taifes que lluiten entre ells enfeblintse i propiciant la reconquesta per part dels regnes cristians.

Al-Andalus. Societat urbana i culta amb capital a Còrdova. Les ciutats tenien artesans i comerciants. Les terres del camp eren a mans de gran propietaris. L’edifici més important és la Mesquita: lloc de culte, estudi i justícia. La influència d’Al-Andalus va ser molt important: llegua, ciència, cultius, etc.

1000>Baixa edat mitjana<1453 ó 1492

Creixement demogràfic i reinaxement vida urbana i comerç

Art:

S.XI>

S.XIII> Sta. Mª del Mar (1329-83)

La baixa Edat Mitjana (S. XII-XV)

Augment de la població. Expansió de l’agricultura: més camp cultivable, rotació triennal (blat, civada, guaret), regadius, etc. Resorgiment de les ciutats i el comerç. Apareix la burguesia i els gremis

Desprès d’una sèrie de males collites >Pesta negra al 1348

L’edat Mitjana a Catalunya

Després de la romanització, als territoris de la futura Catalunya s’estableixen primer els visigots (S.V) i desprès els àrabs (S. VIII) fins que Carlemany allibera tots els territoris catalans fin Barcelona el 801, establint amb el comtats la marca hispànica, depenent de la monarquia franca.

870 Guifré El Pelós unifica els comtats catalans.

985 Almanzor assola Barcelona. 988 Borrel II demana ajuda al rei franc per la reconstrucció i en no obtenir-la el comte trenca els lligams de vasallatge, independitzant-se de fet els comptats catalans.

S.XI, consolidació del comptat de Barcelona i del feudalisme sota el govern de Ramon Berenguer I (1035-1076). Usatges de Barcelona (primera compilació de lleis de l’Europa medieval)

1137 Regne d’Aragó (Peronella) + comtats catalans(Ramon Berenguer IV)= Corona d’Aragó

1213-1276, Jaume I, va conquerir Mallorca i València(expansió Mediterrània) i neixen els països Catalans com a unitat ligüística (no política).

Es van crear les Corts (noblesa, esglèsia i ciutats) i el Consell de Cent de Barcelona (5 consellers+100 prohoms). (1359 es crea la Generalitat). Rutes comercials (Mediterrània oriental, occidental i atlàntica) Explendor fins mitjans del S.XIV, decadència, al igual que a Europa, amb crisis econòmiques, polítiques i socials. 1333 “Lo mal any primer”, 1348 pesta negra. Barcelona perd població i el centre comercial d’Aragó passa a ser València.

1410, Amb la mort de Martí l’humà s’estingueix la dinastia catalana iniciada amb Guifré el Pelós. Ferran d’Antequera (dinastia castellana) tindrà enfrontaments amb les institucions catalanes, continuats per part de Alfons IV El Magnànim i Joan II.

1462 Guerra civil: Monarquia+remerces+cl. pop de BCN+clergues vs Gene+noblesa+cl. dirigents+clergues

1472: Pau de Pedralbes: Joan II reconeix les institucions i la Generalitat el reconeix com a rei. El succeeix Ferran II el Catòlic d’Aragó, es casa al 1469 amb Isabel de Castella: unió dinàstica.

 

Article de la Viquipèdia que tracta de l’edat mitjana, època que situem des de la caiguda de l’imperi romà (476) fins el reinaxement, amb dues dates de referència: la caiguda de Constantinopla o bé el descobriment d’Amèrica (1492).

La feudalització d’Europa

La ciutat medieval

El Castell medieval

el monestir medieval

La catedral gòtica

Santa Maria del Mar

Caballeros medievales 1 , 2

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres