Blogia
la feina és teva

Edat Moderna

L’edat moderna és  l’etapa històrica que es desenvolupa entre els segles XV i XVIII.
El Renaixement es desenvolupa al llarg dels S. XV i XVI i és l’etapa de transició entre el món medieval i el món modern.
Canvis econòmics: A l’Edat moderna, l’agricultura i la ramaderia van augmentar els seus rendiments i el comerç i l’artesania es van recuperar juntament amb les ciutats.
Canvis socials: Al llarg dels segles XVI i XVII es va consolidar una nova burgesia comercial rica que, aliada amb els reis van treure poder polític a la noblesa medieval.
Canvis polítics: A l’edat moderna es consoliden les monarquies autoritàries, que amb el suport econòmic de la burgesia creen els grans imperis colonials a partir del descobriment d’Amèrica.
Recerca de noves rutes: la  perillositat de transitar pel Mediterrani oriental dominat pels turcs va obligar a buscar rutes alternatives a la de la seda. 1498: Vasco da Gama arriba a l´Índia vorejant Àfrica.
1521, Cortés conquereix l’imperi Asteca. 1522, Elcano fa la volta al món.1533, Pizarro pren l’imperi Inca.
El descobriment d’Amèrica va suposar per Europa l’arribada de primeres matèries, sobretot d’or i plata, ens grans quantitats, la qual cosa va permetre la creació dels grans imperis colonials com l’espanyol.
D’Amèrica també van arribar nous aliments com el sucre, la patata, el cacau, el tomàquet, etc.
Els territoris conquerits passaven ser de la monarquia hispànica i s’administraven pel Consell d’Índies (govern) i la Casa de Contratación (economia). Políticament es dividien en viregnats.
Per als pobles indígenes americans l’arribada dels europeus va suposar la fi de la seva identitat i la imposició de les lleis i els valors europeus.La societat estava dividida segons criteris racials.

Descobriment d’un nou món

Canvis religiosos: 1517, Luter reacciona davant la crisi moral i la corrupció de segles a l’Església Catòlica i inicia la Reforma (Protestantisme: salvació per la Fe, sacerdoci universal i autoritat de la Bíblia).
La Contrareforma va ser la reacció de l’església. Al 1545 es convoca el Concili de Trento on es fixa el dogma catòlic: salvació per la Fe i les obres, set sagraments, celibat pels eclesiàstics, culte a la Verge i als sants, Bíblia només en llatí, catecisme, potenciació de tasques missioneres.
La divisió de l’Església va suposar l’inici d’una llarga etapa de guerres de religió a Europa entre catòlics i protestants.

La reforma protestante (I)

La reforma protestante (II)

Canvis Filosòfics: al segle XV sorgeix a “Itàlia” l’Humanisme, pensament que volia recuperar els valors de l’antiguitat clàssica en contraposició a la monopolització del pensament i la cultura per part de l’església. Van sorgir les primeres universitats i centres d’estudi. L’home passa a ser el centre del món, la raó triomfa, es recupera la cultura clàssica. En ciència destaca Copèrnic i en pensament polític Tomas Moro, Maquiavel i sobretot Erasme de Rotterdam (1469-1536) qui no va posar-se de costat ni de catòlics ni de protestants, en coherència amb la seva llibertat de pensament i la seva independència individual i intel·lectual.

Erasme de Rotterdam

Art:
Renaixement (XVI) es va caracteritzar per una recuperació dels ideals artístics del món clàssic grec i romà, canon, harmonia equilibri, proporció i recerca de la bellesa.
Arquitectura: Brunelleschi i Bramante. Pintura: Boticelli, Leonardo i Michelangelo. Escultura: Donatello i Michelangelo.

Art: el Renaixement

el Renaixement II

el Renaixement III

el Renaixement IV

el Renaixement V


Barroc (XVII), un art molt expressiu, exagerat, teatral. Arquitectura i escultura: Bernini. Pintura Caravaggio, Rembrandt, Rubens i Velázquez.

Palau de Versalles
El Neoclàssic (XVIII)  va ser una tornada als ideals clàssics.
La Il·lustració:  La fi del món modern i l’inici del món contemporani. La il·lustració va ser un moviment filosòfic, literari i científic que es caracteritzava per:
a. Racionalisme: la raó com a única força de progrés
b. Naturalisme: nova valoració de la natura
c. Esperit antireligiós: oposicions a dogmes i supersticions
Il·lustrats van ser: Voltaire, Diderot, Montesquieu i Rousseau. Defensaven la divisió de poders polítics, llibertat de pensament i econòmica.
En política aplicada al govern la il·lustració pren una peculiar forma: el despotisme il·lustrat “tot per al poble però sense el poble”
El S.XVIII va ser una època de creixement demogràfic i de desenvolupament econòmic (maquina de vapor el 1760) per a les classes privilegiades sense millora per les classes baixes, la qual cosa provocà un seguit de conflictes socials que van culminar amb la Revolució francesa, l’any 1789.

Edat Moderna a Catalunya

Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella, els Reis catòlics foren els típics monarques autoritaris renaixentistes  que es transformaran en absoluts durant en S.XVII i XVIII. El matrimoni (1469) va ser fruit d’una idea que compartien: la unió de dos regnes per formar un Estat unit territorialment, modern, fort i poderós. El territori va crèixer en població i la gent va fugir del camp a les ciutats. Els reis van centrar l’activitat a Granada, Portugal i Navarra, les zones peninsulars que no els hi pertanyien. El 1492 van conquerir el regne de Granada, van intentar annexionar Portugal (mitjançant vincles matrimonials) i Navarra (invasió). La política exterior va seguir tradicions diplomàtiques d’aliances. La descoberta d’Amèrica va fer que un conjunt de regnes medievals unificats esdevinguessin un Estat modern imperial i la potència territorial més important del món. El gruix de l’activitat comercial va passar de la Mediterrània a l’Oceà atlàntic.
1516 Carles I i V (1516-1556), hereu dels reis catòlics serà el primer rei de la dinastia dels Aústria.
La monarquia hispànica era el conjunt de països europeus i extraeuropeus un d’ells la Corona d’Aragó vinculats pel rei. Carles I va heredar dels seus avis paterns l’imperi Alemany i els Països Baixos i dels materns la Corona d’Aragó i la de Castella (Castella, Canàries, Territoris Africans i territoris Americans).

El imperio español

Carles V

Amb Felip II (1556-1592), hereda de Carles V la corona hispànica i els problemes interns i extern. Començen les friccions amb les institucions catalanes. Una sèrie de conflictes internacionals (Holanda) que culminen el 1588 amb la derrota de l’Armada Invencible (davant Anglaterra) van esgotar els recursos econòmic i humans de Castella i van provocar una gran decadència al llarg del S.XVII.
Felip III (1598-1621), expulsió dels moriscos. Pau amb Holanda per la ruïna econòmica.
Felip IV (1621-1665) guerra dels 30 anys (1618-1665) entre catòlics i protestants que acaba el 1648 amb la pau de Westfalia i amb conseqüències desastroses en pèrdues humanes i econòmiques. El 1659, amb el Tractat dels Pirineus es signa la pau amb França. El tractat implica la divisió de Catalunya (pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya en favor de França). Política interior: Revolta dels segadors a Catalunya (1640) i Independència de Portugal, a causa  per la política unificadora i castellanitzadora i les crisis econòmica i social.
Carles II (1665-1702), amb el neoforalisme (respecte a la diversitat política de la monarquia hispànica) va cercar la pau dels territoris (també de Catalunya). Amb ell acaba la dinastia dels Aústria.
Societat i economia a la Catalunya moderna. Els S.XVI i fins la meitat del XVII Catalunya experimenta una lenta recuperació demogràfica que cau sobre el 1650 a causa de la pesta i cap al 1680, amb la recuperació econòmica, torna a pujar. La societat catalana dels S: XVI,XVII i XVIII continuava dividida en estaments com a l’edat mitjana. Les classes dominants eren la noblesa, L’església i la burgesia urbana. La situació del camp era precària, amb tècniques i utillatges medievals i rendiments escassos. El comerç català, amb molts problemes, el comerç es va mantenir, amb Castella i el port de Cadis (Amèriques). A partir de 1680, Catalunya comença una recuperació econòmica que serà la base de la industrialització del S.XVIII.
Catalunya i els Aústria. Esgotada per segles de catàstrofes demogràfiques, amb la pèrdua de l’hegemonia d’Aragó que passà a València, el trasllat del l’eix polític i comercial del Mediterrani a l’Atlàntic. Les institucions catalanes van patir fins el trencament, el 1640 quan Catalunya va caure sota la tutela de França.
Època miserable: agricultura de subsistència, comerç sota mínims, conflictivitat social, atacs de pirates turcs a les costes, bandolerisme...
El trencament amb la monarquia hispànica es produeix durant el regnat de Felip IV a la guerra dels segadors (1640-1652). Els pagesos estaven farts d’allotjar els soldats del rei. El tractat del Pirineus (1659) suposa la pèrdua de la Catalunya Nord. Dit territoris van perdre els trets identitaris catalans. El regnat de Carles II (1665-1700) va significar una tornada a la normalitat institucional entre la monarquia i Catalunya (neoforalisme). Guerra de successió en morir Carles II (1702-1714) entre Felip V i l’arxiduc Carles. Var ser un conflicte internacional. Catalunya recolzava Carles i Castella Felip.
1713 Tractat d’Utrech, Anglaterra, que s’havia compromès a garantir les institucions catalanes fos quin fos el resultat de la guerra, reconeix Felip V. i Catalunya és abandonada a la seva sort. L’11 de setembre de 1714 cau Barcelona.
La fi de l’Estat Català i el decret de nova planta
Les institucions catalanes (generalitat,municipals, llengua,...) van ser abolides a través del Decret de Nova Planta el 1716, imposant-se les lleis castellanes. S’introdueix el cadastre, un impost abusiu que servia per pagar les tropes que estaven a Catalunya. Malgrat tot al S.XVIII el país va créixer demogràfica i econòmicament i va augmentar la producció agrària gràcies a l’ampliació del terreny cultivat i a l’especialització dels conreus. També es va desenvolupar les indústries tèxtils, navals i metal·lúrgiques. Carles III (1769-1788) va liberalitzar el comerç amb Amèrica, fins llavors monopolitzat per Castella. Les fàbriques d’indianes van suposar l’inici de la industrialització de Catalunya.

L’11 de setembre de 1714

La lletra de Els Segadors

Els segadors (original)

Catalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes;

n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l’esquerra:

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

els segadors (versió moderna)

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres