La revolució industrial

La revolució industrial i el procés d’industrialització
 
Europa experimenta un fort increment demogràfic durant el segle i, sobretot a la segona meitat del XVIII resultant molta ma d’obra i augment del consum. Per fer front a la demanda al camp es passa de l’agricultura extensiva  (autoconsum) a la intensiva (mercat), nous conreus, noves eines, adobs, regadius i estabulació del bestiar. Procés d’Industrialització per fer front a la demanda del camp, ciutats i les colònies d’Amèrica. La indústria siderúrgica va créixer per subministrar ferro per les màquines de vapor que a la vegada van permetre créixer enormement l’industria tèxtil (filadores) i el transport de persones i tot tipus de mercaderies (vaixells, locomotores), aliments i suministres (carbó). 1830, 1ª línia de ferrocarril Manchester-Liverpool (50km)
Les fonts d’energia van tenir un paper clau i imprescindible en el procés d’industrialització: hulla (carbó) al S. XVIII, electricitat i petroli a partir de mitjans del XIX.
La necessitat de finançament per la creixent industrialització va donar origen al sistema capitalista: associació d’empresaris, crèdits bancaris, S.A.’s. S’origina la competència empresarial. La rebaixa dels costos de producció comportà l’explotació laboral que donà pas a conflictes entre les noves classes socials (empresaris vs proletariat).

A final de S.XIX els sistema capitalista experimenta les primeres crisis econòmiques. Es busquen solucions a la baixada de preus (i de beneficis) degut a la competència, creant-se els càrtels (unió d’empreses que controlen un producte) i els trust (unió d’empreses que controlen les diferents fases del procés productiu). També apareix el proteccionisme (gravar amb impostos els productes estrangers). Es produeix una segona revolució industrial reorganitzant la producció (cadena de muntatge, Ford) i aplicant nous materials (acer) i tecnologies (electricitat, Edison fabrica les primeres bombetes el 1878, petroli). La venda a terminis fa que gent amb pocs diners esdevinguin consumidors. Finalment apareixen les multinacionals per buscar mà d’obra barata, matèries primeres i nous consumidors. Protestes del moviment obrer: Ludisme (contra les màquines), sindicats i partits revolucionaris. Marx i Engels fan la crítica al capitalisme, fonamental per donar un corpus teòric al moviment obrer, al progrés democràtic i al comunisme.
"Marx i  Engels van publicar el Manifest del Partit Comunista, on exposen la seva idea –molt simplificada, per exemple, en comparació amb el 18 de Brumari de Marx- sobre l’evolució de la història, amb els següents termes:

La història de tota la societat fins ara és la història de lluites de classes. Home lliure i esclau, patrici i plebeu, senyor i vassall, amo i fadrí, en una paraula, opressors i oprimits, han estat en un antagonisme constant, han sostingut una lluita ininterrompuda, adés dissimulada, adés franca, una lluita que acabava cada vegada amb una transformació revolucionària de tota la societat o amb la destrucció comuna de les classes en lluita. (...) La moderna societat burgesa, sorgida de la destrucció de la societat feudal, no ha abolit els antagonismes de classes. No ha fet sinó establir, en lloc de les velles classes, unes de noves, noves condicions d’opressió, noves formes de lluita. La nostra època –l’època de la burgesia- es caracteritza, però, pel fet d’haver simplificat els antagonismes de classe. Com més va la societat es divideix més en dos grans camps enemics, en dues grans classes directament oposades l’una a l’altra: burgesia i proletariat." (Viquipèdia)

Catalunya, durant el S.XVIII, va seguir els mateixos passos de l’Europa industrial per causes similars. Hi van destacar el comerç amb Europa i Amèrica (aixecament de controls del govern espanyol) i les fàbriques d’indianes. La manca de carbó, de finançament i de mercats van impedir a Catalunya fer la segona industrialització, tot i ser la zona més industrialitzada d’Espanya. Els industrials catalans demanaven a Madrid proteccionisme. Catalunya va créixer demogràficament també al S.XIX i va rebre immigració de Múrcia i Aragó. Prop de 100.000 catalans van emigrar a Amèrica, van fer fortuna que van invertir, a la tornada, en industrialització.
La indústria tèxtil catalana va créixer amb dos models: la fàbrica tèxtil i la colònia (al voltant de la fàbrica es construïen habitatges i tot l’entorn pels treballadors i les seves famílies).
El primer ferrocarril de la península va ser el Barcelona-Mataró el 1848, construït amb materials d’Anglaterra, d’on depenia la siderúrgia (o també del País Basc). A Catalunya apareixen també les noves classes socials burgesia (alta i petita) i el proletariat. La situació dels obrers era molt dura amb salaris miserables, jornades de 12-16 hores, sense higiene, assegurances ni jubilació.