CURS DE CREACIÓ DE VIDEOJOCS AMB EINES LLIURES, MATARÓ, DEL 25 AL 29 DE JULIOL

Encara hi han places disponibles. Tota la info AQUÍ

Gestió de l'estress i l'ansietat davant els exàmens

“En  moments d'ansietat, no intenteu pensar, doncs el vostre raonament es tornarà contra vosaltres;
és millor que intenteu fer les elevacions i flexions de braços que s'ensenyen ara a totes les escoles;
el resultat us sorprendrà. Així, el professor de filosofia us envia al de gimnàstica”

Alain (1868-1951) Filòsof i assaigista francés



Ese chute de adrenalina (i de franc)

És normal tenir nervis davant d'un exàmen. Ens hi juguem molt. És normal tenir un cert estress. L'estress en ajuda  a estar alerta davant d'un perill. L'adrenalina està preparada per activar al límit les teves reaccions. La motivació és el que ens ajudará a donar el 100%. No. La motivació en permetrà donar el 120%. És el que permet a un corredor de Marató que no està preparat acabar la cursa. Si en comptes de centrar-nos en la nostra motivació ho fem en els perills amb conseqüències nefastes llavors  ens bloquejem mentalment i inclús físicament (paràlisi, sequedat a la boca, marejos, diarrees, etc.)
L'ansietat és una trampa. No. L'ansietat és una bomba. No. L'ansietat és una bomba de raïm que ens ataca i ens destrossa per tot arreu i ens inhabilita per assolir els nostres objectius. Impedeix, per exemple, que un corredor ben preparat acabi una Marató.
Ja t'hauràs adonat que això és una guerra. La bona notícia és que si vols la guanyarem. Perquè coneixem els nostres límits, perquè coneixerem l'enemic i el tindrem localitzat (no busquis gaire lluny, el tens a dins del cap) i perquè et donaré les armes.

Descarrega l'article complet en pdf aquí

Fotos del curso de creación de videojuegos con software libre en la UPV (Bilbao)

Gracias a todos por vuestra colaboración. Un abrazo. J

Mossos d'esquadra, com preparar l'entrevista personal

Estimats/es alumnes, benvolguts tots/totes,

Primer de tot deixeu-me dir com d’orgullós estic de vosaltres. De tots i totes. Aquells que no heu superat la 4ª prova doneu-vos un dia de dol, ploreu el que calgui, i l’endemà, treieu de nou els collons de toro que teniu i poseu-los al servei d’un pla d’acció a curt i mig termini. Si necessiteu qualsevol cosa ja sabeu on trobar-me (649337292). I rendir-se no és una opció. I mai-mai-mai deixeu que ningú trepitgi els vostres somnis

Al setembre a aulaB tornem a preparar la següent convocatòria. Teniu tota la info a www.aulab.cat

Aquells que esteu a les portes de l’entrevista personal:

Aquest cap de setmana començem a preparar l’entrevista personal a aulaB, l’última prova de l’oposició. Els horaris de sempre: divendres 1 de 17 a 20 hores i dissabte 2 de 10 a 13 hores. Farem aquesta sessió conjunta i planificarem una sèrie de sessions individuals. Podem resoldre-ho tot també amb tutories si algú ho necessita.

Treballarem:

 

-Llenguatge no verbal

-Autoconeixement, Relaxació, Motivació i Autoconfiança

-Qué ens trobarem i qué s’espera de nosaltres

-Técniques de preparació prèvia

-Técniques de comunicació efectiva

-Estratègies de domini del discurs

-Pràctiques

Serà molt útil i apasionant i, a més, no serà difícil. Si heu arribat fins aquí és que ja sou uns magnífics candidats. Confirmeu assistència, si us plau. Una abraçada.

aulaB ja té web www.aulab.cat

Cliqueu a la imatge per anar-hi

És un web estàtic, donat que la informació "del dia a dia" continuarà publicant-se en aquest bloc.

És un web vintage i molt sobri, però és tot el que jo puc fer. I qui vol un web car el preu del qual hagi de repercutir-se a les matrícules? Jo no.

Per cert, queda obert el termini de matriculació per a tots els cursos, amb places limitades a 16 alumnes per classe i per rigoròs ordre d’inscripció. Ens veiem

Promoció de 800 mossos pel 2011 i comissaria de Salt el 2012

Lluitarem per cadascuna de les convocatòries, donarem el 200%, dia a dia, mes a mes, home a home, dona a dona, classe a classes, test a test, psicotècnic a psicotècnic, test de personalitat a ... ok, ja paro  :)

27 i 28 de maig, classes extra de personalitat

Hola tots i totes,

tot i que crec que no ho necessiteu  :)  divendres 27 de maig de 17 a 20 hores i dissabte 28 de 10 a 13 impartiré classes de tests de personalitat a l'aulab per preparar les proves que teniu pendent. Faré un mix dels pricipals test de personalitat. Us espero. Millor si confirmeu assistència. Ja sabeu que les classes són limitades a 16 alumnes. Posteriorment prepararem amb classes col.lectives i individuals les entrevistes personals

A Sant Vicenç busquen un Policia Local

+info clickant a la imatge

ESPANYA: REPÚBLICA, DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, II REPÚBLICA I GUERRA CIVIL

Amadeu de Saboia abdicà al febrer de 1873, i el poble pren Madrid pels diputats republicans.

La República (1873-4), 1r. cop que l’elecció, tant del Cap d’Estat i del Cap de Govern era democràtica. El republicanisme estava dividit (unitaris i federals). És president Estanislau Figueras, home relativament feble, a qui donen suport els unitaris. Al juny, les Corts Constituents, que preparen una Constitució Republicana Federal, nomenen President a Pi i Margall (federal). Aixecament Cantonalista. Per tota Espanya regions, ciutats o comarques es declaren repúbliques o cantons i es rebel·len contra l’Estat amb gran violència.

Pi i Margall dimiteix. Li succeeix Nicolás Salmerón, qui encarrega a l’Exèrcit acabar amb la insurrecció. Els republicans federals es veuen desacreditats per l’aixecament cantonal. Dimiteix Salmerón i és nomenat President Emilio Castelar, unitari, qui aconsegueix el suport dels monàrquics contra els cantonalistes, els carlistes i els independentistes cubans. El 2 de gener de 1874, Castelar queda en minoria en les Corts, el que implicaria tornar a donar el govern als federals. Per a evitar-ho, Manuel Pavía, republicà unitari, dona un cop d’Estat i li ofereix la presidència a Castelar qui dimiteix per no governar ilegitimament. Francisco Serrano formà nou govern, dissol les Corts i governa amb el suport dels monàrquics, conservadors i republicans, nomenant-se President de la República.

Tercera Guerra Carlina i restauració de la Generalitat. Carles VII va cridar a la revolta (1872). El País Basc i Catalunya van sumar-se a la revolta (promesa de restitució dels Furs catalans i la Generalitat de Catalunya). Les tropes dels carlins van guanyar una gran part de la Catalunya interior. Restauració de les institucions constitucionals de Catalunya. President Rafael Tristany, seguit per Francesc Savalls. Catalunya recupera Impostos, Justícia, Municipis, Policia, Exèrcit, Ensenyament, Funcionaris, etc. La lluita continuà fins que a Madrid fou proclamat Rei d’Espanya Alfons XII (morí al 1885). La derogació dels Decrets de Nova Planta de Felip V i la restauració de la Generalitat de Catalunya es donava per acabada i es consolidava el període conegut per Restauració borbònica (1874-1931). Estabilitat institucional per l’alternança pactada de Cánovas (conservador) i Sagasta (lliberal), model liberal de l’Estat i incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. La Crisi del 98 i els inicis del s.XX. Pessimisme en perdre les colònies. Regeneracionisme: corrent que pretenia reformar Espanya i que proposava un acostament d’Espanya als models constitucionals europeus, especialment al francès. Inestabilitat política amb crítics altibaixos. Crisi del civilisme (1906), la Llei de Jurisdiccions: qualsevol atemptat contra l’Exèrcit o la Pàtria havia de ser jutjat per un tribunal militar. A Catalunya es creà la coalició Solidaritat Catalana.
La crisi del Pacte del Pardo. 1909, arran de la Setmana Tràgica, els liberals s’alien amb els partits d’esquerres i el govern Conservador dimiteix. Crisi múltiple de 1917 (Exèrcit, nacionalisme perifèric i obrerisme) provoca la descomposició del sistema. 1918-23: govern inestable (constants dimissions), nacionalisme perifèric creixent (reclamacions autonomistes) i el pistolerisme.

Dictadura de Primo de Rivera, qui s’alçà el 13/9/1923, inicialment amb una certa comprensió de l’Espanya rural i monàrquica i amb el suport de la burgesia industrial axí com el PSOE i la UGT (possibilitat d’entrar al joc parlamentari+desgast de la CNT). Oposició de nacionalisme perifèric, CNT i moviment universitari. Conseqüències: < conflictes social per la repressió i cert grau de prosperitat, grans millores en les infraestructures que acabaren endeutant la hisenda pública per no haver fet una reforma fiscal, continuïtat d’un mercat interior molt pobre per no haver fet cap reforma agrària, i una clara política repressiva antinacionalista. Primo de Rivera dimiteix en perdre el suport militar (28/01/1930).

Alfonso XIII (impopular per complice del dictador) fa un nou govern amb Berenguer (dictablanda). El Pacte de Sant Sebastià (els republicans de l’Estat s’alien per enderrocar la Monarquia i establir la República) falla. El 14 de Febrer de 1931, Berenguer dimiteix. Azaña president convoca eleccions municipals que guanyen els republicans. A Catalunya guanya ERC i torna de l’exili Francesc Macià qui es acollit com un heroi. El Rei s’exilia. 14 d’abril de 1931.

 

II República Espanyola (1931-39) amb govern provisional fruit del pacte de Sant Sebastià. Reptes: fer una democràcia, reivindicacions nacionalistes, reforma agrària, analfabetisme, desvincular Església-Estat, reivindicacions feministes, etc. Problemes: Anarquistes, anticlericalisme i la proclamació de la República Catalana (Francesc Macià). Les dretes arriben al govern desfent les reformes anteriors. Esclat de vagues generals, conflictes i la revolució d’Asturies. Els fets d’octubre: 6/10/34, Companys declara l’Estat Català en la República Federal Espanyola. L’exèrcit reprimeix la revolta. 7/10/34 Generalitat i Ajuntament es rendeixen i s’aboleix l’estatut i la Generalitat és suspesa. Bienni negre fins l’any 36, quan la tensió social i política obliga a convocar eleccions al de febrer de 1936 que van guanyar les esquerres tot restaurant les reformes i llibertats de la primera etapa. Les dretes, l’exèrcit i l’esglèsia van donar suport a un cop d’Estat que va fracassar, però que va provocar l’inici de la Guerra Civil. Catalitzadors: 12/7/36, José Castillo (PSOE+oficial de la Guàrdia d’Assalt) fou assassinat pels falangistes. En revenja, l’endemà, el líder conservador, Calvo Sotelo, va ser assassinat per la Guàrdia d’Assalt. 17/7/36 de juliol s’inicià la sublevació militar a Melilla la qual es va estendre per les illes Balears, Canàries (Franco), Sevilla i Pamplona.

 

La Guerra Civil Espanyola (GCE)

Reproducció a escala de la radicalització ideològica a Europa. Alemanya, Italia, Portugal i Marroc van ajudar els revoltats. La República va rebre ajuda de Mèxic, URSS i Brigades Internacionals. França i Anglaterra pacten la no intervenció, deixant el govern legítim de la república sense suport de les democràcies parlamentàries. Va ser un laboratori on experimentar armes i tàctiques (Gernika-1937)

Causes: Fracàs de la dictadura de Primo de Rivera i La República, desenvolupament industrial escàs i irregular, estat desastrós del camp, moviments autonomistes Basc i Català, i malestar de l’exèrcit arran les derrotes a Cuba i Marroc.

Operacions militars:

1r període:18-20/7 l’aixecament s’estén (oficicials militars, carlins, falangistes, Regulars marroquins i la societat catòlica i conservadora) contra la República (classes mitjanes urbanes i liberals, autonomistes i treballadors socialistes i anarquistes). Alemanya i Italia va enviar armes al govern de Burgos creat per Franco. Al novembre Franco arriba a Madrid i el govern de la República es trasllada a València.

2n període: fins 8/1937, organització de l’exèrcit Republicà que no aconsegueix recuperar l’ofensiva ni trencar el setge de Madrid.

3r periòde: El ban Nacional va guanyant batalles claus fins arribar a ocupar Barcelona. Franco es va negar a negociar amb el govern republicà de Negrin i finalment va guanyar la guerra després de guanyar finalment Madrid. Fi a l’abril de 1939.

Conseqüències: 500.000 morts, 400.000 exiliats, repressió, dictadura, crisi generalitzada.

 

 

 

 

 

La Segona República durant la Guerra Civil (1936-1939) 4 setembre de 1936, governa Largo Caballero amb els republicans. Revolució social. 17/05/1937 governa Juan Negrín amb política moderada. Març de 1939 rebel.lió contra el govern pel coronel Casado qui va intentar negociar la rendició dels republicans.

La Guerra Civil a Catalunya. Els anarquistes de la CNT-AIT van tenir un for paper per que el cop d’estat fracassés, a la revolta social, a l’impuls revolucionari (llei de colectivitzacions). Columnes de milicians formen l’exercit popular. Els fets de maig de 1937 (Generalitat-ERC-PSUC vs CNT-FAI-POUM) van ser una guerra civil dins la Guerra Civil.

Període d'entreguerres, crack del 29 i gran depressió

El PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la IWW i la IIWW. Canvi radical en la relació de forces internacional: consolidació de l’URSS, el desenvolupament del comunisme (III Internacional), feixisme (Itàlia) i nazisme (Alemanya),crisi de la democràcia burgesa, avenços tecnològics, gran desenvolupament del capitalisme als anys 20, la crisi del 29 i la Gran Depressió.

Nombrosos conflictes internacionals. La Societat de Nacions és qüestionada. Guerres: invasió japonesa de Manxúria (1931), Abissínia (1935-1936) i Civil Espanyola (1936-1939). EE.UU. Rivalitza amb el Regne Unit per l’hegemonia mundial. Creixement internacional industrial i econòmic d’Alemanya i Japó. Al Tercer Món sorgeixen moviments anticolonialistes de tipus modern.
L’URSS tingué el rol doble d’utopia i amenaça. 1920’s, Lenin llançà la Nova Política Econòmica a l’URSS. 1930’s dictadura de Stalin. Molts dels règims europeus amb crisis internes, inseguretat econòmica, problemes exteriors i tensions revolucionàries: II República Espanyola i República de Weimar (Alemanya).
Grans avenços científics (biologia). Filosofia: marxisme, neopositivisme, irracionalistes d’extrema dreta.
Avantguardes artístiques: surrealisme, l’expressionisme, futurisme, la Bauhaus, etc.

La Revolució Russa i la formació de l'URSS

El poble de l'Imperi Rus Tsarista era vivia a la més profunda misèria. Aparèixen dues tendències ideològiques: els menxevics (socialisme via pactes) i els bolxevics (reformes via insurrecció)
Primera revolució:1905, aixecament general (propietaris rics -kulaks-, treballadors, petits propietaris i camperols) amb assetjament del Palau d'Hivern, revolta de l'exèrcit i Vaga General (obrers). La revolta va ser sufocada i el Tsar, debilitat va crear l'Assemblea Nacional (Duma) una farsa instrumentalitzada.
A les zones industrials els obrers i els soldats s'organitzaven en soviets clandestins. Les derrotes a la IWW, escassetat de menjar, carbó, etc. fan la situació insostenible i al febrer de 1917 esclata la revolució que derroca el Tsar i proclama la república, dominada en un principi pels menxevics i els burgesos.
La Revolució d'Octubre. Lenin assumí el poder i el deixà en mans dels soviets que iniciaren tota una sèrie de reformes revolucionàries: repartiment de terres, gestió obrera de les fàbriques, certa independència per a les nacionalitats que formaven Rússia i pau amb Alemanya.
La guerra civil de 1918-21, terrible, contrarevolucionària, guanyada per l'exèrcit roig. Es crea l'URSS  (Soviet Suprem amb les cambres Unió i Nacionalitats, PCUS com a partit únic). 1924 mor Lenin. Stalin (vs. Trotski) governà amb ma dura. Estalinisme: Propietat estatal o col·lectiva dels mitjans de producció, direcció estatal de l'economia i concentració d'empreses industrials.

La Primera Guerra mundial (IWW)

I GUERRA MUNDIAL (1914-1918).

Causes profundes: econòmica (cursa armamentista entre G. Bretanya i Alemanya, la nova potència (1871) econòmica i demogràfica) nacionalista (nous estats -Italia 1861- i nacions depenents d’Imperis) colonial (Alemanya i Àustria-Hongria fora del repartiment).

Causes immediates: pau armada, enfrotaments França-Alemanya (històrics), tensió Regne Unit-Alemanya, conflicte dels Balcans (independència de servis, albanesos i búlgars dels Imperis Àustro-Húngars i Turcootomà; Rússia/Imperi Àustro-húngar lluiten per una sortida al Mediterrani; ambient bel·licista normalitzat).     Imatge: Europa abans i desprès de la I Guerra Mundial
Aliances militars: Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria) i Triple Entesa (França, Rússia, Gran Bretanya)

Desencadenant: un nacionalista serbi assassina l’hereu d’Àustria-Hongria a Sarajevo. Àustria declara la guerra a Sèrbia. Reacció en cadena entrant al conflicte Alemanya, França, Gran Bretanya,...

Desenvolupament: La guerra va tenir fonamentalment dos fronts: l’occidental i l’oriental; i dues fases: guerra de moviments (1914, Alemanya arriba fins París i també derrota Rússia) i guerra de posicions o trinxeres (1915-17, desgast als fronts. Allargament inesperat de la guerra.

Final de la guerra: Els EUA s’afegeixen aliant-se amb França, Rússia i Gran Bretanya. Alemanya firma la pau amb Rússia. Al front occidental, Alemanya finalment es va rendir i va ser obligada a firmar el
Tractat de Versalles, pel qual 1) Era declarada responsable única de la guerra, 2) cedia terrenys (Alsacia, Lorena, part de Polònia i part de l’Imperi colonial), 3) L’exèricit quedava reunit a la mínima expressió, i 4) Havia de pagar la reconstrucció d’Europa.

Conseqüències: Rússia perd zones que esdevenen nacions noves. Desaparició dels Imperis Àustro-Húngar i Otomà. Nous estats europeus i noves fronteres. 8>10 milions de morts i 20 milions de ferits i mutilats. Enorme destrucció de fàbriques, carreteres, ciutats, etc. Canvis de costums i creences (pèrdua de credibilitat dels polítics). Deutes Alemanya>Aliats>EUA. Incorporació de la dona al món laboral. Es crea la Societat de Nacions.

Al següent mapa pots comparar la transformació d’Europa arran la Primera Guerra Mundial

A la segona meitat del següent video s’explica breument la Primera Guerra Mundial.

i aquí continua, tot explicant l’ascens del feixisme

El Colonialisme

Polític, social i econòmic 3/4 S.XIX. Els països industrialitzats colonitzen territoris (ma d’obra i primeres matèries barates, sortida a la oferta industrial, excedent de població). La brutal explotació es justifica per: superioritat tecnològica, humana, cultural, sentit aventurer, cristianització.
Economia indígena eliminada i depenent de la metròpili. Desprès de la IWW les colònies comencen a independitzar-se.

A la primera meitat del següent video s’explica el colonialisme i el neixement del moviment obrer.

amb vosaltres

La revolució industrial

La revolució industrial i el procés d’industrialització
 
Europa experimenta un fort increment demogràfic durant el segle i, sobretot a la segona meitat del XVIII resultant molta ma d’obra i augment del consum. Per fer front a la demanda al camp es passa de l’agricultura extensiva  (autoconsum) a la intensiva (mercat), nous conreus, noves eines, adobs, regadius i estabulació del bestiar. Procés d’Industrialització per fer front a la demanda del camp, ciutats i les colònies d’Amèrica. La indústria siderúrgica va créixer per subministrar ferro per les màquines de vapor que a la vegada van permetre créixer enormement l’industria tèxtil (filadores) i el transport de persones i tot tipus de mercaderies (vaixells, locomotores), aliments i suministres (carbó). 1830, 1ª línia de ferrocarril Manchester-Liverpool (50km)
Les fonts d’energia van tenir un paper clau i imprescindible en el procés d’industrialització: hulla (carbó) al S. XVIII, electricitat i petroli a partir de mitjans del XIX.
La necessitat de finançament per la creixent industrialització va donar origen al sistema capitalista: associació d’empresaris, crèdits bancaris, S.A.’s. S’origina la competència empresarial. La rebaixa dels costos de producció comportà l’explotació laboral que donà pas a conflictes entre les noves classes socials (empresaris vs proletariat).

A final de S.XIX els sistema capitalista experimenta les primeres crisis econòmiques. Es busquen solucions a la baixada de preus (i de beneficis) degut a la competència, creant-se els càrtels (unió d’empreses que controlen un producte) i els trust (unió d’empreses que controlen les diferents fases del procés productiu). També apareix el proteccionisme (gravar amb impostos els productes estrangers). Es produeix una segona revolució industrial reorganitzant la producció (cadena de muntatge, Ford) i aplicant nous materials (acer) i tecnologies (electricitat, Edison fabrica les primeres bombetes el 1878, petroli). La venda a terminis fa que gent amb pocs diners esdevinguin consumidors. Finalment apareixen les multinacionals per buscar mà d’obra barata, matèries primeres i nous consumidors. Protestes del moviment obrer: Ludisme (contra les màquines), sindicats i partits revolucionaris. Marx i Engels fan la crítica al capitalisme, fonamental per donar un corpus teòric al moviment obrer, al progrés democràtic i al comunisme.
"Marx i  Engels van publicar el Manifest del Partit Comunista, on exposen la seva idea –molt simplificada, per exemple, en comparació amb el 18 de Brumari de Marx- sobre l’evolució de la història, amb els següents termes:

La història de tota la societat fins ara és la història de lluites de classes. Home lliure i esclau, patrici i plebeu, senyor i vassall, amo i fadrí, en una paraula, opressors i oprimits, han estat en un antagonisme constant, han sostingut una lluita ininterrompuda, adés dissimulada, adés franca, una lluita que acabava cada vegada amb una transformació revolucionària de tota la societat o amb la destrucció comuna de les classes en lluita. (...) La moderna societat burgesa, sorgida de la destrucció de la societat feudal, no ha abolit els antagonismes de classes. No ha fet sinó establir, en lloc de les velles classes, unes de noves, noves condicions d’opressió, noves formes de lluita. La nostra època –l’època de la burgesia- es caracteritza, però, pel fet d’haver simplificat els antagonismes de classe. Com més va la societat es divideix més en dos grans camps enemics, en dues grans classes directament oposades l’una a l’altra: burgesia i proletariat." (Viquipèdia)

Catalunya, durant el S.XVIII, va seguir els mateixos passos de l’Europa industrial per causes similars. Hi van destacar el comerç amb Europa i Amèrica (aixecament de controls del govern espanyol) i les fàbriques d’indianes. La manca de carbó, de finançament i de mercats van impedir a Catalunya fer la segona industrialització, tot i ser la zona més industrialitzada d’Espanya. Els industrials catalans demanaven a Madrid proteccionisme. Catalunya va créixer demogràficament també al S.XIX i va rebre immigració de Múrcia i Aragó. Prop de 100.000 catalans van emigrar a Amèrica, van fer fortuna que van invertir, a la tornada, en industrialització.
La indústria tèxtil catalana va créixer amb dos models: la fàbrica tèxtil i la colònia (al voltant de la fàbrica es construïen habitatges i tot l’entorn pels treballadors i les seves famílies).
El primer ferrocarril de la península va ser el Barcelona-Mataró el 1848, construït amb materials d’Anglaterra, d’on depenia la siderúrgia (o també del País Basc). A Catalunya apareixen també les noves classes socials burgesia (alta i petita) i el proletariat. La situació dels obrers era molt dura amb salaris miserables, jornades de 12-16 hores, sense higiene, assegurances ni jubilació.

La Revolució Francesa

Noves visións de la ciència, (Newton 1643-1727: “Tota teoria que vulgui explicar qualsevol fenomen físic s’ha de fonamentar en l’observació atenta dels fets per comparar-los desprès amb una sèrie d’experiments”) noves idees polítiques i econòmiques, (John Locke1632-1704: a) drets humans universals inalienables b) Estat garant dels drets ciutadans c) l’Estat fa lleis i les fa complir. Separació de poders; Montesquieu 1689-1755: separació dels poders legislatiu, executiu i judicial; Rousseau 1712-1778: El contracte social: la sobirania resideix en el poble; Adam Smith 1723-1790 pare del liberalisme econòmic (la riquesa d’un país es basa en el treball dels seus habitants i l’Estat no ha d’intervenir per regular preus ni treball) i la influència de la Il·lustració (idees difoses a través de l’Enciclopèdia. Els il·lustrats qüestionaven tot allò que no hagués passat pel filtre de la raó)   preparen el terreny perquè la profunda crisi econòmico-social de l’Antic Règim a l’últim terç del S. XVIII faci esclatar el fet polític que marca l’inici de l’edat contemporània al món occidental i a les zones de la seva influència:

La Revolució Francesa.

1783 neix EE.UU. quan els colons britànics d’Amèrica del Nord  aconsegueixen la independència de la Gran Bretanya, edificant el primer sistema polític liberal i democràtic, incorporant les noves idees revolucionàries.
França. Crisi generalitzada: males collites, empobriment de l’estat per la guerra contra Anglaterra, descontent de tots els estaments. 1789 Lluís XVI (1774-1793) és obligat a convocar els Estats Generals, en que intervenien els tres estaments; noblesa, clergat i tercer estat (representants dels no privilegiats) per recompondre la situació econòmica. El tercer estat volia incorporar idees il·lustrades als Estats Generals però els estaments privilegiats es van oposar.

El Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional i elabora la Constitució de 1791 amb el Jurament del Joc de Pilota (Jeu de Paume). La reacció del rei va ser enfrontar-s’hi amb les seves tropes, però va haver de cedir. L’assemblea Constituent va promulgar l’abolició del règim feudal i la Declaració dels Drets de l’home i el ciutadà. La revolució tenia molts enemics dins i fora les fronteres nacionals als quals no els interessava perdre els seus privilegis. El rei va propiciar una guerra de França contra Alemanya i Prússia pensant que, en perdre, es restabliria l’absolutisme. França va guanyar a Valmy i Lluís XVI és destituït acusat de contrarevolucionari. La Convenció, la nova Assemblea promoguda pels jacobins (radicals representants de la petita burgesia amb el recolzament dels sans culottes),

amb més força que els girondins (moderats representants de l’alta burgesia) instaura la República i condemna la família reial a la guillotina. La resta de monarquies europees van reaccionar tot atacant França. La Convenció, per fer front a les guerres i eliminar els antirevolucionaris (Robespierre va guillotinar els seus adversaris) va aplicar una dura política repressiva que es va anomenar Terror Revolucionari: la tensió s’accentua i creix la violència.
Etapa termidoriana, més moderada. A la nova Constitució de 1794 es concep la nació com una República dirigida per 5 membres: El Directori, sacsejat tant per part del que volien tornar a la monarquia com per la massa popular que encara reclamaven els drets no atorgats. Per fer front als perills, el Directori va buscar ajuda en els militars i donà consentiment a Napoleó Bonaparte per donar un cop d’estat i assolir el poder amb la Constitució de 1800 (Consolat).

El 1804 Napoleó es proclama emperador amb el suport d’una nova noblesa d’origen burgés. Napoleó conquerí (1807) quasi tota Europa tot i que va fracassar amb Anglaterra a qui va posar un bloqueig econòmic que no van respectar Rússia ni Portugal. Va envair el 1812 Rússia amb un exèrcit immens que va ser derrotat per l’estratègia de retirada deixant les terres arrasades i el clima. Napoleó va ser vençut pels aliats (Rússia, Regne Unit, Espanya, Portugal, Àustria i Suècia) a Leipzig i va ser desterrat fins la seva mort.
Les nacions guanyadores van restaurar les monarquies i els principis anteriors a la revolució francesa i Europa va ser remodelada segons el Congrés de Viena de 1815 al qual dites nacions van formar la Santa aliança, unió per fer front a possibles noves revolucions.

Catalunya i la França revolucionària.

L’exercit d’Espanya va entrar a la França revolucionària per Catalunya fins el Rosselló. Lluny de propiciar que aquesta terra tornés a ser catalana, Espanya va pactar amb França (1796) i quan aquests van entrar a Espanya per enfrontar-se a Portugal van travessar Catalunya on el poble es va aixecar contra les forces napoleòniques. Els francesos van intentar controlar militarment Catalunya, sent derrotats dues vegades a Lleida, al Bruc. Entre 1809 i 1811 els francesos desprès de dures batalles, van ocupar les ciutats més importants de Catalunya i van intentar annexionar-la a l’estat francès. La caiguda de Napoleó va fer que l’exèrcit francès es retirés de Catalunya l’any 1814.

La revolución Francesa 1

La Revolución Francesa 2

La Revolució Francesa 3

La Revolució Francesa 4

La Revolució Francesa 5

La Revolució Francesa 6

La Revolució Francesa 7

La Revolució Francesa 8

La Revolució Francesa 9

La Revolució Francesa 10

Vés preparant els calçotets de North Carolina

Dissabte, durant la classe de psicotècnics, personalitat i entrevista personal dels aspirants a mossos d'esquadra, incidint en allò que no em canso de repetir, que hem de posar de la nostra part tot el que ens pugui ajudar a superar les oposicions, us vaig parlar de la influència dels talismans.

Emilio Duró diu directament que "es imposible ponerte la corbata de la suerte y que la vida no te vaya mejor". Aneu al Minut 6’:30’’  (1)

Deixeu-me dir que no soc supersticiòs i que, ben al contrari, em tinc per racionalista, i que defenso sempre que els resultats són responsabilitat nostra i que venen com a conseqüència del treball. Potser per això, fa 6 anys em vaig desfer de la meva camiseta de follar seguro.

El que sé també és el poder de la suggestió i que la motivació és fonamental per assolir els nostres objectius. I tenim un estudi científic que corrobara aquesta idea.

L’estudi Keep Your Fingers Crossed! How Superstition Improves Performance(2) de Lysann Damisch, de la Universität zu Köln (Universitat de Colònia, Alemania) assegura que les supersticions, rebutjades sovint per la seva irracionalitat  augmenten l’autoconfiança i per tant, el rendiment.

"Superstitions are typically seen as inconsequential creations of irrational minds. Nevertheless, many people rely on superstitious thoughts and practices in their daily routines in order to gain good luck. To date, little is known about the consequences and potential benefits of such superstitions. The present research closes this gap by demonstrating performance benefits of superstitions and identifying their underlying psychological mechanisms. Specifically, Experiments 1 through 4 show that activating good-luck-related superstitions via a common saying or action (e.g., “break a leg,” keeping one’s fingers crossed) or a lucky charm improves subsequent performance in golfing, motor dexterity, memory, and anagram games. Furthermore, Experiments 3 and 4 demonstrate that these performance benefits are produced by changes in perceived self-efficacy. Activating a superstition boosts participants’ confidence in mastering upcoming tasks, which in turn improves performance. Finally, Experiment 4 shows that increased task persistence constitutes one means by which self-efficacy, enhanced by superstition, improves performance"

L’estudi, publicat a la revista Psicological Science. comença a gestar-se quan Lysann Damisch va observar les supersticions d’esportistes d’èxit i es va plantejar si dites supersticions jugaven un paper en l’èxit aconseguit.

"Michael Jordan portava els calçotets de la sort de la Universitat de North Carolina sota l’uniforme dels Chicago Bulls" diu Lysann Damisch. Tot i que nosaltres ho sabem perquè a la peli Space-Jam ho explica (aneu al minut 4’:45’’)Minut 4’:45’’

A l’estudi, Damisch va comprovar com els estudiants que pensaven que els seu amulet els hi donaria sort van fer millor les proves que aquells que no comptaven amb un recolzament supersticiòs que actúa disminuint la tensió que generen les situacions estressants.

En acabar la classe, "P" ens va ensenyar una modesta targeta que porta sempre a la cartera, un regal d'una amiga que conté la llegenda "tú puedes", i que li ha ajudat ja a superar diferents reptes.

I és que no paro d'aprendre de vosaltres, i per això tinc passió per la meva feina, ànims, queda molt poc!

1. La conferència de l’Emili Duró és un document imprescindible per a qualsevol que estigui involucrat en un procés vital que necessiti motivació. És a dir, tothom. Us farà molt de bé, us ajudarà i podreu ajudar, i molt, als vostres estimats. Son una hora i 50 minuts sense desperdici que començen aquí.

2. AA.VV (Lysann Damisch,Barbara Stoberock and Thomas Mussweiler), Keep Your Fingers Crossed! How Superstition Improves Performance, Department Psychologie, Universität zu Köln, 2010

Edat Moderna

L’edat moderna és  l’etapa històrica que es desenvolupa entre els segles XV i XVIII.
El Renaixement es desenvolupa al llarg dels S. XV i XVI i és l’etapa de transició entre el món medieval i el món modern.
Canvis econòmics: A l’Edat moderna, l’agricultura i la ramaderia van augmentar els seus rendiments i el comerç i l’artesania es van recuperar juntament amb les ciutats.
Canvis socials: Al llarg dels segles XVI i XVII es va consolidar una nova burgesia comercial rica que, aliada amb els reis van treure poder polític a la noblesa medieval.
Canvis polítics: A l’edat moderna es consoliden les monarquies autoritàries, que amb el suport econòmic de la burgesia creen els grans imperis colonials a partir del descobriment d’Amèrica.
Recerca de noves rutes: la  perillositat de transitar pel Mediterrani oriental dominat pels turcs va obligar a buscar rutes alternatives a la de la seda. 1498: Vasco da Gama arriba a l´Índia vorejant Àfrica.
1521, Cortés conquereix l’imperi Asteca. 1522, Elcano fa la volta al món.1533, Pizarro pren l’imperi Inca.
El descobriment d’Amèrica va suposar per Europa l’arribada de primeres matèries, sobretot d’or i plata, ens grans quantitats, la qual cosa va permetre la creació dels grans imperis colonials com l’espanyol.
D’Amèrica també van arribar nous aliments com el sucre, la patata, el cacau, el tomàquet, etc.
Els territoris conquerits passaven ser de la monarquia hispànica i s’administraven pel Consell d’Índies (govern) i la Casa de Contratación (economia). Políticament es dividien en viregnats.
Per als pobles indígenes americans l’arribada dels europeus va suposar la fi de la seva identitat i la imposició de les lleis i els valors europeus.La societat estava dividida segons criteris racials.

Descobriment d’un nou món

Canvis religiosos: 1517, Luter reacciona davant la crisi moral i la corrupció de segles a l’Església Catòlica i inicia la Reforma (Protestantisme: salvació per la Fe, sacerdoci universal i autoritat de la Bíblia).
La Contrareforma va ser la reacció de l’església. Al 1545 es convoca el Concili de Trento on es fixa el dogma catòlic: salvació per la Fe i les obres, set sagraments, celibat pels eclesiàstics, culte a la Verge i als sants, Bíblia només en llatí, catecisme, potenciació de tasques missioneres.
La divisió de l’Església va suposar l’inici d’una llarga etapa de guerres de religió a Europa entre catòlics i protestants.

La reforma protestante (I)

La reforma protestante (II)

Canvis Filosòfics: al segle XV sorgeix a “Itàlia” l’Humanisme, pensament que volia recuperar els valors de l’antiguitat clàssica en contraposició a la monopolització del pensament i la cultura per part de l’església. Van sorgir les primeres universitats i centres d’estudi. L’home passa a ser el centre del món, la raó triomfa, es recupera la cultura clàssica. En ciència destaca Copèrnic i en pensament polític Tomas Moro, Maquiavel i sobretot Erasme de Rotterdam (1469-1536) qui no va posar-se de costat ni de catòlics ni de protestants, en coherència amb la seva llibertat de pensament i la seva independència individual i intel·lectual.

Erasme de Rotterdam

Art:
Renaixement (XVI) es va caracteritzar per una recuperació dels ideals artístics del món clàssic grec i romà, canon, harmonia equilibri, proporció i recerca de la bellesa.
Arquitectura: Brunelleschi i Bramante. Pintura: Boticelli, Leonardo i Michelangelo. Escultura: Donatello i Michelangelo.

Art: el Renaixement

el Renaixement II

el Renaixement III

el Renaixement IV

el Renaixement V

Barroc (XVII), un art molt expressiu, exagerat, teatral. Arquitectura i escultura: Bernini. Pintura Caravaggio, Rembrandt, Rubens i Velázquez.

Palau de Versalles
El Neoclàssic (XVIII)  va ser una tornada als ideals clàssics.
La Il·lustració:  La fi del món modern i l’inici del món contemporani. La il·lustració va ser un moviment filosòfic, literari i científic que es caracteritzava per:
a. Racionalisme: la raó com a única força de progrés
b. Naturalisme: nova valoració de la natura
c. Esperit antireligiós: oposicions a dogmes i supersticions
Il·lustrats van ser: Voltaire, Diderot, Montesquieu i Rousseau. Defensaven la divisió de poders polítics, llibertat de pensament i econòmica.
En política aplicada al govern la il·lustració pren una peculiar forma: el despotisme il·lustrat “tot per al poble però sense el poble”
El S.XVIII va ser una època de creixement demogràfic i de desenvolupament econòmic (maquina de vapor el 1760) per a les classes privilegiades sense millora per les classes baixes, la qual cosa provocà un seguit de conflictes socials que van culminar amb la Revolució francesa, l’any 1789.

Edat Moderna a Catalunya

Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella, els Reis catòlics foren els típics monarques autoritaris renaixentistes  que es transformaran en absoluts durant en S.XVII i XVIII. El matrimoni (1469) va ser fruit d’una idea que compartien: la unió de dos regnes per formar un Estat unit territorialment, modern, fort i poderós. El territori va crèixer en població i la gent va fugir del camp a les ciutats. Els reis van centrar l’activitat a Granada, Portugal i Navarra, les zones peninsulars que no els hi pertanyien. El 1492 van conquerir el regne de Granada, van intentar annexionar Portugal (mitjançant vincles matrimonials) i Navarra (invasió). La política exterior va seguir tradicions diplomàtiques d’aliances. La descoberta d’Amèrica va fer que un conjunt de regnes medievals unificats esdevinguessin un Estat modern imperial i la potència territorial més important del món. El gruix de l’activitat comercial va passar de la Mediterrània a l’Oceà atlàntic.
1516 Carles I i V (1516-1556), hereu dels reis catòlics serà el primer rei de la dinastia dels Aústria.
La monarquia hispànica era el conjunt de països europeus i extraeuropeus un d’ells la Corona d’Aragó vinculats pel rei. Carles I va heredar dels seus avis paterns l’imperi Alemany i els Països Baixos i dels materns la Corona d’Aragó i la de Castella (Castella, Canàries, Territoris Africans i territoris Americans).

El imperio español

Carles V

Amb Felip II (1556-1592), hereda de Carles V la corona hispànica i els problemes interns i extern. Començen les friccions amb les institucions catalanes. Una sèrie de conflictes internacionals (Holanda) que culminen el 1588 amb la derrota de l’Armada Invencible (davant Anglaterra) van esgotar els recursos econòmic i humans de Castella i van provocar una gran decadència al llarg del S.XVII.
Felip III (1598-1621), expulsió dels moriscos. Pau amb Holanda per la ruïna econòmica.
Felip IV (1621-1665) guerra dels 30 anys (1618-1665) entre catòlics i protestants que acaba el 1648 amb la pau de Westfalia i amb conseqüències desastroses en pèrdues humanes i econòmiques. El 1659, amb el Tractat dels Pirineus es signa la pau amb França. El tractat implica la divisió de Catalunya (pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya en favor de França). Política interior: Revolta dels segadors a Catalunya (1640) i Independència de Portugal, a causa  per la política unificadora i castellanitzadora i les crisis econòmica i social.
Carles II (1665-1702), amb el neoforalisme (respecte a la diversitat política de la monarquia hispànica) va cercar la pau dels territoris (també de Catalunya). Amb ell acaba la dinastia dels Aústria.
Societat i economia a la Catalunya moderna. Els S.XVI i fins la meitat del XVII Catalunya experimenta una lenta recuperació demogràfica que cau sobre el 1650 a causa de la pesta i cap al 1680, amb la recuperació econòmica, torna a pujar. La societat catalana dels S: XVI,XVII i XVIII continuava dividida en estaments com a l’edat mitjana. Les classes dominants eren la noblesa, L’església i la burgesia urbana. La situació del camp era precària, amb tècniques i utillatges medievals i rendiments escassos. El comerç català, amb molts problemes, el comerç es va mantenir, amb Castella i el port de Cadis (Amèriques). A partir de 1680, Catalunya comença una recuperació econòmica que serà la base de la industrialització del S.XVIII.
Catalunya i els Aústria. Esgotada per segles de catàstrofes demogràfiques, amb la pèrdua de l’hegemonia d’Aragó que passà a València, el trasllat del l’eix polític i comercial del Mediterrani a l’Atlàntic. Les institucions catalanes van patir fins el trencament, el 1640 quan Catalunya va caure sota la tutela de França.
Època miserable: agricultura de subsistència, comerç sota mínims, conflictivitat social, atacs de pirates turcs a les costes, bandolerisme...
El trencament amb la monarquia hispànica es produeix durant el regnat de Felip IV a la guerra dels segadors (1640-1652). Els pagesos estaven farts d’allotjar els soldats del rei. El tractat del Pirineus (1659) suposa la pèrdua de la Catalunya Nord. Dit territoris van perdre els trets identitaris catalans. El regnat de Carles II (1665-1700) va significar una tornada a la normalitat institucional entre la monarquia i Catalunya (neoforalisme). Guerra de successió en morir Carles II (1702-1714) entre Felip V i l’arxiduc Carles. Var ser un conflicte internacional. Catalunya recolzava Carles i Castella Felip.
1713 Tractat d’Utrech, Anglaterra, que s’havia compromès a garantir les institucions catalanes fos quin fos el resultat de la guerra, reconeix Felip V. i Catalunya és abandonada a la seva sort. L’11 de setembre de 1714 cau Barcelona.
La fi de l’Estat Català i el decret de nova planta
Les institucions catalanes (generalitat,municipals, llengua,...) van ser abolides a través del Decret de Nova Planta el 1716, imposant-se les lleis castellanes. S’introdueix el cadastre, un impost abusiu que servia per pagar les tropes que estaven a Catalunya. Malgrat tot al S.XVIII el país va créixer demogràfica i econòmicament i va augmentar la producció agrària gràcies a l’ampliació del terreny cultivat i a l’especialització dels conreus. També es va desenvolupar les indústries tèxtils, navals i metal·lúrgiques. Carles III (1769-1788) va liberalitzar el comerç amb Amèrica, fins llavors monopolitzat per Castella. Les fàbriques d’indianes van suposar l’inici de la industrialització de Catalunya.

L’11 de setembre de 1714

La lletra de Els Segadors

Els segadors (original)

Catalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes;

n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l’esquerra:

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

els segadors (versió moderna)

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Moviment Rectilini Uniforme i Accelerat (MRUA)

El Moviment Rectilini Uniformement Accelerat (MRUA) és un tipus de moviment que té un cos sobre el qual s’aplica una força. La velocitat del cos serà variable i l’acceleració constant. Els ítems (expressats en les unitats del S.I) que poden participar d’aquest tipus de moviments són:
Velocitat inicial=Vo (m/s), velocitat final=Vf  (m/s), acceleració=a  (m/s2), temps=t(s), Distància=d (m)
Depenent de les dades que tinguem i les que ens demani el problema haurem d’aplicar una de les següents formules:    

Vf= Vo + at

Vf2= Vo2 + 2ad

d= Vo*t + 1/2 at2

(V0 + Vf) / 2 = d/t
 
La gravetat: un tipus de problemes de MRUA és el moviment dels cossos sota l’acceleració de la gravetat. La gravetat té una acceleració  aproximada de 9,8 m/s2 (de vegades d’accepta prendre 10 m/s2) i per simplificar encara més els problemes descartem altres forces que hi intervenen a la natura (vent, fricció,...)
Una dificultat recorrent és la confusió de la posició del cos i les forces que hi intervenen. Les magnituds cinemàtiques son vectorials i haurem d’establir l’inici i l’eix del moviment, el valor i signe de l’acceleració , el valor i el signe de la velocitat inicial i la posició inicial del cos. Després escrivim les equacions del moviment i a partir de les dades, aïllem les incògnites

Exercicis (amb solució)

1. Llencem verticalment i cap amunt un cos des de la vora de la terrassa d’un edifici amb una velocitat inicial de 24m/s. Triga 12” en caure des de l’alçada màxima que assoleix fins el terra. Quina alçada té l’edifici?

Primer podem esbrinar la distància des de l’alçada màxima fins el terra. Sabem que quan assoleix l’alçada màxima el cos està aturat, és a dir que la v0=0. L’acceleració és la de la gravetat a=9,8m/s2 i el temps és 12”. Apliquem la formula de inclou tots aquests ítems més el de la distància: d= Vo*t + 1/2 at2
d= 0*t+ ½ 9.8*12;   d= 58,8m

Ara esbrinem la distància que hi ha des de la terrassa fins l’alçada màxima que assoleix el cos. Les dades que tenim són: v0=24m/s2, vf=0 i a=-9.8 perquè la força de la gravetat actúa en negatiu, frenant el cos en el seu ascens:
Amb l’equació de la velocitat Vf= Vo + at determinarem quant triga en aturar-se i assolir l’alçada màxima:
Vf= Vo + at ; o=24+-9.8*t; t=24/9.8; t=2,45”
El temps transcurregut es sustitueix a l’equació de la posició, Vf2= Vo2 + 2ad per obtenir la distància:
Vf2= Vo2 + 2ad;   0=242+2*-9,8*d;   0=576-19,6*d;   d=576/19,6;   d=29,8m
La diferència entre ambdues distàncies 58,8m-29.8=29m  és l’alçada de l’edifici.

2. Un cotxe que va a 120 km/h necessita 10 segons per aturar-s’hi. Quina desacceleració ha patit i quants metres necessita per parar?

Dades (S.I.): v0= 120 km/h = 33,33 m/s, vf= 0 m/s, t= 10s. Equacions:     vf = v0 + a.t     d = v0.t + ½ a.t ²


3. Un avió, quan toca la pista d’aterratge, frena amb una desacceleració de 20 m/s² i necessita 100 metres per aturar-se. Amb quina velocitat toca pista i quant triga en parar?

Dades (passades al S.I.):     a = - 20 m/s²    d = 100 m     vf = 0 m/s
De l’equació Vf2= Vo2 + 2ad traiem 0-v0 ² = 2ad; -v0 ² = 2(-20).(100); v0 ² = - 2(-20).(100); v0 ² = 4000;    
v0 ² = 4000;  v0: √4000;    v0=63,25 m/s
Per calcular el temps fem servir la formula  vf = v0 + a.t;   0 = v0 + at;    t = -v0/a   t = -63,25/- 20   t = 3,16 s

La caja de la nada

En Joan, company de psicotècnics de dissabtes-matí ens ha parlat d’aquesta perla, a propòsit de les diferències de la ment d’homes i dones.